13/01/2026 - Reda Kateb brilla en el paper d'un reeixit falsificador de diners a l'excel·lent pel·lícula de Jean-Paul Salomé, que aconsegueix un perfecte equilibri de gèneres

“Sabia que algun dia reconeixerien el teu talent”. Pensant que el seu marit inventor per fi ha aconseguit fer-se un nom amb una patent, la dona del protagonista de la captivadora pel·lícula de Jean-Paul Salomé, L'Affaire Bojarski, [...] està molt desencaminada. Encara que, en certa manera, també l’encerta, perquè el seu marit està terroritzant en secret el Banc de França, fins al punt que “en la història de la falsificació, es parlaria d'un Bokharski de la mateixa manera que es parlaria d'un Cézanne”.

Inspirada en un personatge que realment va acaparar titulars, la nova pel·lícula del director de Mama María (2020) i Un blanco fácil (2023) traça la fascinant trajectòria d'aquest enginyós falsificador amb una estupenda destresa novel·lesca, oferint un relat que combina a la perfecció els codis del cine policíac, una llarga història d’amor conjugal, una gran precisió documental sobre el món de la falsificació i un retrat psicològic molt entranyable d’un emigrant polonès a la recerca de reconeixement.

La pel·lícula comença amb un espectacular atracament a un camió el 1951, al bosc de Rambouillet. Posteriorment, retrocedeix en el temps fins al 1943, a Lió, on un enginyer refugiat a França, Jan Bojarski (un fantàstic Reda Kateb), fabrica papers falsos, i això acaba provocant el seu reclutament forçós per part del tèrbol pinxo Lucien Scola (Olivier Loustau). És també el moment en què el Jan sent un amor a primera vista per la Suzanne (una increïblement convincent Sara Giraudeau), amb qui formarà una família que es traslladarà a París després de la guerra. Allà, Bojarski intenta en va patentar els seus invents (“els francesos van primer”). Se sent socialment humiliat, ja que és pobre i viu amb els sogres, i comparteix els seus problemes amb el seu vell amic Anton (Pierre Lottin). Localitzat per Scola i la seva banda, accepta entrar al negoci de la falsificació de bitllets. És un món perillós (castigat amb 30 anys de presó) i en el qual aviat destaca (“benvingut a la primera divisió”), i de seguida passa a treballar en solitari per prosseguir la seva carrera de falsificador en el més absolut secret, desconeguda fins i tot per a la seva pròpia família. Tot i això, hi ha un home que li segueix la pista al llarg dels anys: el comissari Mattei (un notable i “melvillià” Bastien Bouillon).

Seguint l'estela de Bokharski, entre paper personalitzat, filigranes, superposicions, motius de disseny, impremta, bitllets amb Minerva i Hèrcules, Terra i Mar, i Napoleó Bonaparte, així com una cauta circulació dels diners, el relat submergeix l'espectador en les fascinants tècniques artesanals d'un autèntic artista de la falsificació, mentre porta una doble vida perillosa, amb repercussions en la seva vida familiar. Superant amb gran facilitat els esculls del cinema d'època, aquesta pel·lícula, que transcorre al llarg d'una vintena d'anys, demostra un ritme perfecte, ple de girs, però sabent prendre's el seu temps quan cal, articulat amb precisió entorn al joc del gat i la rata que es desenvolupa entre el falsificador, sumit a l'extrema soledat  que imposa la seva activitat secreta, i el tenaç policia (“crear obres mestres dia rere dia, sense explicar-ho a ningú, deu afectar-lo de debò”). El resultat és una brillant experiència cinematogràfica, que ofereix un enfocament sofisticat per modernitzar els clàssics.                                               

Fabien Lemercier – cineuropa.org