|
EL MÉDICO ALEMÁN (WAKOLDA) |
|
 |
|
Direcció i guió: Lucía Puenzo
Països: Argentina, França, Espanya i Noruega Any: 2013 Durada: 93 min Gènere: Drama Intèrprets: Àlex Brendemühl (Mengele), Alan Daicz (Tomás), Natalia Oreiro (Eva), Florencia Bado (Lilith), Diego Peretti (Enzo), Guillermo Pfening (Klaus), Elena Roger (Nora) Guió: Lucía Puenzo; basat en la seva novel·la Producció: Lucía Puenzo Música: Daniel Tarrab, Andrés Goldstein i Laura Zisman Fotografia: Nicolás Puenzo Muntatge: Hugo Primero Disseny de producció: Marcelo Chaves Distribuïdora: Wanda Visión Estrena a l’Argentina: Agost de 2013 Estrena a Espanya: 11/12/2013
Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 16 anys
VO en castellà
|
|
CRÍTICA |
|
|
|
|
SINOPSI |
Any 1960. Un metge alemany coneix una família argentina en una regió de la Patagònia i s’afegeix a ells, en caravana, per fer la ruta del desert. Al principi l’estrany personatge els genera un cert recel, però aviat quedaran seduïts per les seves maneres. A la vegada, el metge sent que aquesta família model accentua la seva obsessió per la puresa i la perfecció, sobretot quan està amb la nena, Lilith, de 12 anys. El que no s’esperen és la veritable identitat d’aquest distingit metge.
http://www.elpuntavui.cat
|
| CRÍTICA |
El Mal sempre experimenta
En la seva primera pel·lícula realitzada l’any 2007, XXY, l’argentina Lucia Puenzo va narrar la història d’un personatge afectat per l’anomenada síndrome de Kinefelter que, a través de la química, procura transformar el seu cos perquè sigui plenament el d’una dona i així intervenir en l’alteració genètica que ha dut a establir que conforma homes amb un cromosoma X de més. Encara que ara sigui a propòsit d’un cas (terriblement real) i d’unes circumstàncies molt diferents, la qüestió genètica i les seves manipulacions deu interessar a la filla de Luís Puenzo, el director de La historia oficial i productor dels films de la jove escriptora i cineasta, perquè en la seva cinquena pel·lícula (després de Los invisibles, El niño pez i Más adelante) aborda el tema i, a més, amb majúscules perquè s’atreveix, ni més ni menys, amb la figura de Josef Mengele, que, anomenat «l’àngel de la mort», va fer tota mena d’experiments genètics criminals com a metge de les SS al camp d’Auschwitz-Birkinau. Mengele va escapolir-se al final de la II Guerra Mundial i, vivint amb una identitat falsa a l’Argentina i després al Brasil fins a morir-hi l’any 1979, també ho va fer de la persecució a Sud-amèrica dels criminals nazis, essent-un dels més buscats.
Inspirant-se en un dels episodis reals de la vida clandestina i fugitiva del maleïdament escàpol Josef Mengele, Lucia Puenzo (que adapta la seva pròpia novel·la Wakolda, títol original del film, que, després de la seva presentació a la secció «Un certain regard» del darrer festival de Canes, s’ha reconvertit en el d’El médico alemán en la seva estrena a les sales comercials), situa l’acció a Bariloche, un dels confins de la Terra als Andes argentins. Amb una identitat falsa, aquest metge alemany (interpretat per Àlex Brendemühl amb aquell estrany desmenjament que provoca resultats desiguals) s’hostatja en un nou hostal a la vora del llac Nahuel Huapi. La filla dels que regenten l’hostal és una adolescent amb un cos petit per la seva edat. Entre el criminal amagat, la identitat vertadera del qual la narració no fa evident mentre que el fet de dir-ho es justifica perquè la sinopsi argumental ho revela, i l’adolescent que no creix sorgeix una estranya fascinació mútua. Evidentment, el metge experimenta amb el cos de la noia mentre els pares d’aquesta tenen sentiments ambigus entre la inquietud i l’esperança que la filla creixi. Lucia Puenzo explora, doncs, en la fascinació del Mal, que en certa manera es presenta com a banal i, en tot cas, s’amaga en l’exercici discret dels experiments que realitza el metge sinistre en comparació amb aquells que va poder fer impunement a Auschwitz. I potser també es planteja quines empremtes van deixar al seu país (que ha escollit la pel·lícula per presentar-la als Òscar com a candidata a la millor pel·lícula estrangera) els criminals nazis que hi van passar i fins i tot s’hi van establir.
Imma Merino (Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona), http://www.cinematruffaut.com |
LA DIRECTORA - BIOFILMOGRAFIA RESUMIDA |
 |
Lucía Puenzo (Buenos Aires, 1976) és escriptora i directora de cinema.
XXY, la seva primera pel·lícula, va guanyar el Gran Premi de la Crítica a Cannes (2007) i un Goya a Millor Pel·lícula Estrangera. El nen peix, la seva segona pel·lícula, va obrir la secció Panorama del Festival de Berlín (2009).
Va publicar les novel·les "El nen peix" (2004), "9 minuts" (2005), "La maledicció de Jacinta Pichimauida" (2007), "La fúria de la llagosta" (2010) i "Wakolda" (2011).
Els seus contes i novel·les han estat publicats en 15 països. En el 2010 va ser triada per la prestigiosa revista literària anglesa GRANTA com un dels 20 escriptors joves més importants de la llengua espanyola. Wakolda és la seva tercera pel·lícula. |
PREMIS I FESTIVALS |
- Premis Goya: Nominada a Millor pel·lícula hispanoamericana 2013,
- Festival de Cannes: Secció oficial (Un Certain Regard) 2013,
- Festival de l'Havana: Premi Especial del Jurat, Millor director 2013.
|
IMATGES |
 |
|
 |
|
|
| |
|
