SINOPSI
Tot i les conseqüències encara paleses de la llarga guerra civil (1975-1990), sembla que al Líban s'ha volgut girar pàgina i oblidar.
Els qui van fer la guerra van imposar el silenci, perquè els qui van fer la guerra encara tenen poder. La classe política del Líban no ha entonat el mea culpa per un conflicte que va enfrontar les comunitats del país ni ha demanat responsabilitats als actors externs. Construir sobre les runes un país nou per fer oblidar la guerra ha estat l’objectiu. Les paraules justícia, veritat i reconciliació no es troben a l’agenda política, però hi ha veus que encara clamen coratjoses. “No em puc reconciliar amb el criminal si no sé la veritat, llavors decidiré si perdonar o no”, sentencia Wadad Halwani presidenta del Comitè de Familiars dels desapareguts.
El camí cap a la pau comença després de la signatura dels acords, quan arrenca el complex i difícil procés de construcció de pau, memòria, veritat, reconciliació i justícia per a totes les víctimes. Els reportatges del projecte Després de la Pau cerquen d'analitzar i explicar diversos camins empresos per diferents països que van patir un conflicte armat l'últim quart del segle XX. Anàlisis i opinions d’investigadors, activistes per la pau i la reconciliació, víctimes de la violència, juristes i educadors, que expliquen què s'ha fet i què no s'ha tingut en compte per construir la pau en cada un dels països