Inici
Presentació
Programació
Seccions
Típics tòpics
Debats i cinefòrums
Directors/es
VI Mostra
Mostra i educació
Edicions anteriors
Índex de pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació
Contacte

Directors/res de pel·lícules de la VI Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani
Fermin Muguruza
director de Next music Station: Lebanon

Fermin Muguruza, nacido en Irun, fundó las bandas Kortatu, Negu Gorriak y Kontrabanda, los sellos discográficos Esan Ozenki y Talka y ha grabado numerosos discos en solitario.

Ha dirigido también el documental Checkpoint Rock: Canciones desde Palestina (2009), que clausuró el Festival de Cine y Derechos Humanos de San Sebastián y se presentó en Zinemira-Panorama de Cine Vasco en 2009.

Next Music Station es una serie documental producida por Al Jazeera Documentary Channel sobre la música actual en varios países del mundo árabe: Marruecos, Túnez, Egipto, Líbano, Siria, Kuwait, Bahrein, Yemen y Sudán.

Col·lectius Contrast
directors de Després de la pau: Líban, pacte de silenci

  • Ana Alba Garcia
  • Oriol Andrés Gallart
  • Carlos Castro Garcia
  • Gemma Garcia Fàbrega
  • Andreu Jerez Ríos
  • Iolanda Parra Garcia
  • Sergi Picazo Guillamot
Col·lectius Contrast (+ informació)
Despues de la pau: projecte (+ informació)
Mireia Salgado i Eduard Giménez,
directors de La sonrisa de Smara
Mireia Salgado Ramos (Barcelona, 1983). Tècnica en imatge audiovisual. Ha realitzat el postgrau en fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i un taller de fotografia en zones conflictives i/o socialment deprimides en l'Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Ha cursat un taller de realització de documentals a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de Sant Antonio dels Banys (Cuba). Codirectora del documental La vida de l'Espurna (Cuba, 2010) i Em dic Llibertat (Barcelona, 2011), actualment treballa en la preproducció d'un documental sobre la fe a la illa de Cuba.

Eduard Giménez i Fisa
(Sant Feliu de Llobregat, 1982). Tècnic en producció audiovisual i periodista. Ha cursat un taller de realització de documentals a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de Sant Antonio dels Banys (Cuba). Fundador d'una publicació local a Sant Feliu de Llobregat i col·laborador en mitjans de premsa alternativa. Ha realitzat diversos reportatges audiovisuals sobre la defensa del medi ambient a Catalunya. Codirector del documental On està Hollywood? (Cuba, 2010), actualment treballa en un documental sobre l'acompanyament internacional a Colòmbia.
 
Isabelle Lavigne
directora de De nit, elles ballen

Isabelle Lavigne va estudiar a la Universitat del Quebec i Stéphane Thibault a la Universitat de Mont-real. Des del seu primer documental —J.U.I.C.E.— l’obra de Lavigne ha estat reconeguda internacionalment.

Abans de De nit, elles ballen ja havien dirigit plegats el documental Junior (2007), que va guanyar el premi al millor documental canadenc al festival Hot Docs de Toronto.
 
Lluís Escartin
director de Please, Revolution!

Lluís Escartin, fundador de l'Armadillo Productions a Nova York, Lluís Escartín ha passat d'assistent de Jonas Mekas en l'Anthology Film Arxivis a conservador de fotografia i cel·luloides en la selva tropical. Entre moltes altres coses: ell és, en totes les seves encarnacions, un observador del món amb compromís poètic. Els seus "documentals" s'han mostrat en festivals de cinema i museus de més de 34 països i han guanyat diversos premis internacionals.

 
Nadine Labaki
directora de ¿Y ahora dónde vamos? i Caramel
Nadine Labaki (guionista, directora i actriu). Nascuda en 1974 a Líban, va acabar el batxillerat a Beirut en 1993. Va obtenir el seu títol en estudis audiovisuals a la Universitat de San José de Beirut (IESAV) i en 1997 va rodar el seu projecte de finalització de carrera, 11 Rue Pasteur, que va obtenir el Premi al Millor Curtmetratge en la Biennal de Cinema Àrab de l'IMA a París en 1998. A continuació, va rodar anuncis publicitaris i nombrosos clips musicals per a famoses cantants de Pròxim Orient, pels quals va obtenir diversos premis en 2002 i 2003. L'any 2004 va participar al programa Residència del Festival de Cannes per escriure el guió de Caramel, el seu primer llargmetratge. Ho va rodar en 2006 i ho va presentar en la Quinzena de Realitzadors de Cannes: va tenir un gran èxit a França i difusió mundial. ¿I ara on anem? és el seu segon llargmetratge.
 
Radu Mihaileanu
director de La fuente de las mujeres

Radu Mihaileanu, nascut a Bucarest, el 23 d'abril de 1958, prové d'una família jueva. El seu pare, Mordechaï Buchman, perseguit pels nazis, va canviar el seu nom per Ion Mihaileanu, per passar desapercebut a Romania. Així signa el seu guió de Dominica la ora 6, de Lucian Pintille, sobre dos joves enamorats en temps de Hitler.

 

 

 
Tamer Ezzat, Ayten Amin i Amr Salama
directors de Tahrir 2011

Tamer Ezzat, Ayten Amin i Amr Salama són 3 joves egipcis amb una curta però reconeguda experiència en la direcció de documentals i de cinema de ficció independent. Algunes de les seves obres més reconegudes són Everything is gonna be alright! (2005) i The place I call home (2009) de Tamer Ezzat, Her man (2006) d’Ayten Amin o Zay el Naharda d’Amr Salama. Tots tres van participar activament a la revolució que aquest documental retrata.

 

 
Marwan Hamed
director de El edificio Yacobián

Marwan Hamed es va graduar de l'escola de cinema en 1999. Va treballar com a assistent d'adreça en un gran nombre de pel·lícules i anuncis a l'escola de cinema. Després de dirigir dos curtmetratges i una sèrie de documentals a l'escola de cinema va realitzar una pel·lícula de 40 minuts anomenada "Lilly", basada en un conte curt de l'escriptor famós "Yousef Idrees". La pel·lícula va ser un gran èxit, guanyant molts premis internacionals i va ser venuda a canal ART. L'edifici Yacobián, basada en el best-seller internacional amb el mateix nom per "Alaa A l'Aswany" és el seu primer llargmetratge. La pel·lícula va ser considerada la més cara pel·lícula egípcia mai rodada, amb un elenc d'estels.
 
Raja Amari
directora de Rojo oriental
Després d'una primera prova cinematogràfica amb un curtmetratge, la jove directora tunisenca Raja Amari, nascuda en 1971, debuta en el llargmetratge amb una història de passió i emancipació. Coproduïda per França i Tunísia, Satin Rouge va aconseguir el premi a la millor pel·lícula en l'última edició del Festival de Cinema de Torí i a la millor promesa jove en el Festival Internacional de Cinema de Seattle.

La pel·lícula ha collit a tot el món nombroses crítiques positives i un excel·lent acolliment per part del públic.
 
Berta Alarcón
directora de Laban
Berta Alarcón. Periodista, fotògrafa i realitzadora de vídeos. Entre 2005 i 2007 va organitzar exposicions de fotografia a Barcelona i a Buenos Aires, i va col·laborar com a fotògrafa a Página 12, Público, Barcelona Educació i Enderrock, entre d’altres. Actualment segueix treballant com a fotògrafa freelance. Al cap de poc es va sentir atreta per la fotografia en moviment i va estudiar Realització en Cinema Digital a Estudio de Cine entre 2008-2009. Des de llavors s’ha dedicat professionalment a la realització o edició de vídeos per a entitats socials i productores independents. Ha participat als festivals Dropshot i London Spanish Film Festival de Londres. Creu que el cinema és una de les eines artístiques més potents a l’hora de despertar sentiments, generar empatia i descobrir altres maneres de viure.
 
Álvaro Longoria
director de Hijos de las nubes, la última colonia

Álvaro Longoria, nascut el 1968, Álvaro Longoria es gradua el 1990 cum laude per la Universitat de Boston i el 1995 obté un màster a l’Stern School de la Universitat de Nova York. El 1999 funda, juntament amb altres socis, la productora Bruna Films, i produeix llargmetratges, documentals i ficció per a televisió. Des de la creació de Bruna Films el 1999 ha realitzat els següents treballs com a productor i productor executiu

 

 
Denis Villeneuve
director de Incendies

Denis Villeneuve és un dels directors i guionistes canadencs més prometedors del seu país. Compta ja amb quatre llargmetratges que gràcies a un estil innovador i un discurs compromès i arriscat han aconseguit recollir un munt de premis als festivals més prestigiosos de tot el món, a més d’haver estat seleccionat en la darrera Cerimònia dels Òscar gràcies a la seva última pel·lícula “Incendies” en la secció de Millor pel·lícula de parla no anglesa, representant al seu país Canadà.

 
Lasse Hallström
director de
La pesca de salmon en Yemen
Lars Sven "Lasse" Hallström (Estocolm, 2 de juny de 1946) és un director de cinema suec. Va ser nominat al premi de l'Oscar al millor director per La meva vida de gos (1985) i més tard per The Cider House Rules (1999). Hallström va aprendre l'art del cinema treballant en el món dels videoclips, en concret, amb el grup ABBA. Després de l'èxit internacional obtingut amb La meva vida de gos (1985), pel qual va aconseguir la seva primera nominació als Oscars, Hallström va començar a participar en produccions estatunidenques. Resultat d'aquesta cooperació amb els estudis de Hollywood va sorgir A qui estima, en Gilbert Grape? (1993). Però, el seu talent es va veure recompensat, sobretot, per l'aclamada pel·lícula The Cider House Rules (1999) i, més tard, per la dolça Chocolat (2000), totes dues nominades als premis de l'Acadèmia com a millor pel·lícula de l'any.
 
 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs