14/02/2025 - BERLINALE 2025: La directora debutant Urška Djukić ofereix una fresca i captivadora versió del pas a l'adultesa en clau femenina

Amb el seu primer llargmetratge, Little Trouble Girls, la cineasta eslovena Urška Djukić puja el llistó als debuts a la Berlinale d'aquest any. En aquesta pel·lícula veiem la Lucía (Jara Sofija Ostan), una tímida noia de 16 anys, explorar la seva sexualitat adolescent i les dinàmiques dins de la seva família i grup d'amigues, tot això amb i malgrat la influència d'una nova amiga. Davant la més desinhibida Ana-Maria (Mina Švajger), sempre hi ha alguna cosa latent sota la superfície. Little Trouble Girls és una obra captivadora amb una visió tan curiosa com segura de si mateixa; una combinació que impregna d'exuberància i vitalitat els trops del cinema sobre el pas a l'adultesa a què fa referència. La pel·lícula, que pren el seu nom de la cançó de Sonic Youth que se sent en cert moment de la cinta, s'ha estrenat mundialment a la nova competició Perspectives del festival.

El viatge de la Lucía a l'adultesa comença de diferents maneres. La primera vegada que la veiem, acaba d'unir-se a un cor catòlic compost únicament per noies i vigilat per un home, l'únic home que veurem a la pel·lícula durant una bona estona, el director (Saša Tabaković). Aleshores, es fa amiga de l'Ana-Maria, les bromes entremaliades i actitud d'abella reina de la qual semblen atraure de manera irresistible la nostra introvertida protagonista. Més tard, veu un home despullat (Mattia Cason) per primera vegada, de manera voyeurista i a certa distància. Es transmet certa sensació de descobriment en aquestes escenes, però no són forçades ni estrictament coreografiades. El director de fotografia Lev Predan Kowarski se centra en la presència taciturna de la Lucia en primers plans de la seva cara i amb plans subjectius que atrauen l'espectador cap a tot allò que aquesta jove trobi fascinant, fins i tot si es tracta del melic de la seva nova amiga.

Al guió, coescrit amb Maria Bohr (col·laboradora de Djukić a Granny's Sexual Life, guanyador del Premi del Cinema Europeu de 2022 al Millor Curtmetratge), hi ha la quantitat justa de rerefons, conflicte i tensió, emmarcant aquesta història com una revelació personal: amb totes les adversitats i alegries que comporta. Tanmateix, la seva ajustada durada i el sòlid desenvolupament de la seva estructura narrativa també permeten que Little Trouble Girls es prengui certes llibertats. Per exemple, les noies aborden amb delicadesa el paper de la religió en el seu creixement, i la pel·lícula explora el concepte del pecat d'una de les maneres més intrigants: a través dels ulls d'una noia al cim del seu despertar sexual. En un joc de veritat o repte, la Lucía ha de besar la noia més maca del convent on assaja el cor; s'acosta a una estàtua de la Mare de Déu en la que potser és l'escena més transcendental que una obra prima ens ha regalat en molt, molt de temps.

Djukić i els seus col·laboradors creen un ric mosaic de desig i culpa ple de textures, encapsulant perfectament la sensació de ser una noia de 16 anys (especialment a la regió més oriental d'Europa): cada moment d'intimitat és alhora pesat i lleuger, aclaparadorament urgent i volàtil. Hi ha alguna cosa radicalment sincera en la manera com Little Trouble Girls posa el sexe i el pecat en el mateix pla i es nega a resoldre'l, ni per a nosaltres ni per a la Lucía. L'espai potencia el desig, i Djukić ja ho fa servir bé, tant narrativament com formalment, en una captivadora òpera prima.                                                                    

Savina Petkova - cineuropa.org