‘Tiburón’, 50 anys després: l’estiu que ningú va voler banyar-se

L'estiu del 1975, milions de banyistes nord-americans van témer ficar un dit a l'aigua. Recelaven ni que només fos d'acostar-se a la sorra de la platja. La Guerra del Vietnam s'havia acabat, però el que ara els terroritzava era una cosa una mica més gran: un titànic tauró blanc que s'havia instal·lat en el seu imaginari col·lectiu arran d'una pel·lícula que acabaven de veure als cinemes. I, amb l'animal, una melodia amenaçadora que es clavava a les seves ments com els punxants molars que s'amagaven darrere l'enorme somriure de la bèstia que va protagonitzar Tiburón (1975). Va ser la segona pel·lícula de Steven Spielberg (Ohio, 1946), el primer blockbuster estiuenc de la història del cinema, i també va ser la que a causa del seu èxit va fer proliferar una plaga cinematogràfica, el subgènere d'animals assassins, que segueix assolant les pantalles de tant en tant encara avui.

Això de Tiburón va ser històric: es va convertir en la segona pel·lícula del gènere terror a estar nominada a 'Millor Pel·lícula' als Oscar, va ser la pel·lícula més taquillera de la història (fins que Star Wars la va desbancar el 1977), i va consolidar Spielberg com un dels directors més populars de la indústria cinematogràfica. Va ser tan gran el fervor que fins i tot les polítiques costaneres nord-americanes es van redefinir, utilitzant el terme Jaws Effect (Jaws és el títol de la pel·lícula en anglès) per referir-se a tots aquests funcionaris governamentals que encara avui s'afanyen a prendre mesures ràpides davant els primers albiraments de taurons a les seves costes, per evitar assemblar-se a l'ineficaç alcalde del poble fictici en què transcorre la pel·lícula.

Després d'aquell èxit de taquilla sense precedents, la indústria va intentar explotar i saquejar el filó. Va continuar creant, produint i venent pel·lícules ja no només de taurons, sinó de pops, piranyes o monstres marins a cadascun més divers. Tot i els molts intents de replicar l'èxit de Spielberg, la majoria de pel·lícules sobre taurons són força dolentes: tret de comptades excepcions són, en el millor dels casos, vulgars pel·lícules que van de la sèrie B a la Z. [...]

Jorge Molinero López – elindependiente.com