Antonio de la Torre reconquereix el Festival de Sant Sebastià amb la seva

interpretació a 'Los Tigres', la nova pel·lícua d'Alberto Rodríguez

El cinema d’Alberto Rodríguez és cinema social. Sota la coartada del gènere, del thriller, sempre hi ha una realitat social per explicar. És una constant que vertebra la seva filmografia des dels començaments i que agafa força a 7 vírgenes, Grupo 7 o Modelo 77, repetint-se també a la seva última pel·lícula amb la qual competeix a la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià i l'estrena en sales de la qual serà el proper 31 d'octubre. Los Tigres és la seva pel·lícula més espectacular visualment i, alhora, la més subtil i continguda.

Per començar, pel nombre de personatges. Tot i que envoltant-los hi ha un elenc que ens sumeix en el cinema costumista andalús al qual Rodríguez ens té acostumats, aquesta és la història de l'Estrella i l’Antonio, bussejadors i germans. Ell treballa submergint-se per reparar petroliers. Ella l’assisteix. Ell és un desastre d’home. Divorciat, pare qüestionable, malbaratador amb els diners... Ella és intel·ligent, pràctica, discreta. Un retrat en clau de gènere molt d'acord amb els temps.

Antonio de la Torre, sens dubte un dels millors actors en actiu, era la primera opció d'Alberto Rodríguez per interpretar aquest personatge. Sobre guió es deia Antonio. I podem entendre per què. El camaleònic intèrpret torna a transformar-se en el seu personatge fent que oblidem l'actor que hi ha al darrere. Ja ho va fer l'any passat a Los destellos amb un personatge no tan aliè al que interpreta ara: està malalt i això, a la professió de bus, equival a no tenir feina.

El thriller entra a Los Tigres amb la troballa d'uns farcells de cocaïna al petrolier que reparen i que els germans veuen com l'oportunitat de curar la seva malmesa economia. La fotografia sota el mar i el meravellós disseny de so sumeixen l'espectador en una sensació angoixant, asfixiant. Alberto Rodríguez demostra així, i una vegada més, el seu múscul en el gènere, i aquesta capacitat per capturar imatges potents com aquelles de les refineries.

Però el thriller és, una altra vegada, una excusa per explicar una altra cosa. En aquest cas, per denunciar la precària realitat d'una feina mortal. I aquesta angoixa que transmeten els personatges de Lennie i De la Torre per arribar a final de mes és tan vívida com la que ens contagien sota l'aigua, on qualsevol contratemps et mata.

Los Tigres és, potser, la pel·lícula d'Alberto Rodríguez que parla més frontalment de la mort. Com diu un dels personatges de la pel·lícula: “Un dia ets feliç i al cap de tres minuts ets mort”. Potser, per això, és la seva pel·lícula més seca i, alhora, més tendra. Com la relació d’aquests germans que no es diuen les coses però s’estimen en silenci.                                                                            

Andrea G. Bermejo - 20minutos.es