23/09/2025 - Alauda Ruiz de Azúa es consagra com a cineasta amb la crònica d'una crisi familiar, que qüestiona les bases més sòlides de la sacrosanta institució i la seva tolerància limitada

El cas de Los domingos és, certament (i sense ànim de fer un acudit, valga'm Déu) miraculós. Com una sinopsi a priori tan poc atractiva (el cas d'una adolescent que anuncia a la seva família el seu desig de convertir-se en monja de clausura!) pot donar com a resultat una pel·lícula que agafa amb força l'espectador des dels primers fotogrames i no l'allibera fins que apareixen els títols de crèdits finals. Aquesta gesta és deguda a la seva directora i guionista, Alauda Ruiz de Azúa, que es confirma definitivament com una cineasta proveïda d'un talent irresistible amb aquest llargmetratge –de vegades drama, d’altres gairebé comèdia– que competeix per la Concha d’Or (amb grans opcions d'abraçar-la) des de la secció oficial del 73è Festival de Sant Sebastià.

Certament, els qui ja van sucumbir als conflictes plantejats en els seus anteriors títols, Cinco lobitos i la magnífica sèrie Querer, saben que Ruiz de Azúa no fa broma. Sempre toca el punt feble, allà on cou, llançant preguntes i provocant molts dubtes a l'espectador.

Amb Los domingos passa una cosa semblant: el públic se sent embruixat i, alhora, incomodat. A ell s'apel·la, se'l posa a la corda fluixa i, alhora, se l’ embruixa amb uns personatges, unes situacions i uns brillants diàlegs perfectament coherents i reconeixibles. Tot això sobre la família i els seus trencaments, unes esquerdes per on es filtra la intolerància, l'egoisme i la manca de respecte davant les decisions alienes, per marcianes que semblin.

Tot això sorgeix a partir de la història enunciada anteriorment: l’Ainara (interpretada per la debutant Blanca Soroa, un dels descobriments més irresistibles de la temporada), una noia de bona família basca, anuncia al seu pare vidu (Miguel Garcés) que vol passar temps amb unes monges de clausura (liderades per Nagore Aranburu) per confirmar si vol seguir el camí de la fe. La notícia s'estén com la pólvora per la família, que cada diumenge es reuneix per dinar a casa de l'àvia paterna (Mabel Rivera). Una gran commoció: com ha de deixar la vida moderna, tan acomodada, just a punt de començar una carrera universitària… per ficar-se en un convent a resar? Però l'abast d'aquesta bomba afecta especialment la tieta Maite (encarnada per Patricia López Arnaiz), una dona activa, intel·ligent, lluitadora i suposadament tolerant que, amb aquest conflicte, veu sacsejada la seva, aparentment, vida perfecta. Així, neboda i tieta es converteixen en les protagonistes i antagonistes d'una trama on gairebé ningú no és tan sant com sembla.

Alfonso Rivera - cineuropa.org