ÒPERA AL CINEMA

SINOPSIS

Acte 1

Nit de Nadal a un àtic bohemi

A les golfes dels bohemis. Marcello pinta mentre Rodolfo mira per la finestra. Com no tenen combustible i fa fred, utilitzen els manuscrits del drama que està escrivint Rodolfo per a fer foc. Colline, el filòsof, entra en la peça congelat i empipat. Schaunard, el músic, arriba amb menjar, fusta, vi i diners; explica als seus companys la font de les seues riqueses: un treball per a un cavaller anglès. Ningú li presta atenció perquè cauen sobre el menjar, que és retirat ràpidament per Schaunard, que en deixa només el vi. Mentre beuen, arriba Benoit, el llogater, a la recerca del pagament de la renda. Els bohemis l'entabanen oferint-li vi, i, al mig de l'efecte de l'alcohol, els narra les seues aventures amoroses, afegint que està també casat, davant la qual cosa tots reaccionen amb una indignació pacífica, fingida, i el fan fora de l'habitació sense pagar-li la renda. Decideixen que el millor és utilitzar els diners per a gaudir de la nit. Rodolfo no els acompanya perquè vol treballar. En aquest moment algú pica la porta, és Mimi que ha vingut a demanar que ajuda per a encendre novament la seua vela. Ix, però torna de seguida perquè ha oblidat la seua clau. En aqueix moment, ambdues llums s'apaguen i a la foscor han de cercar la clau. Rodolfo la troba i la guarda perquè la recerca continua a la foscor. Quan les seues mans es troben, ambdós aprofiten l'ocasió per a contar la història de les seues vides: ell interpreta Che gelida manina' - ('quina maneta més freda') i ella, 'Sì, mi chiamano Mimì' ('sí, em diuen Mimì'). Són interromputs per les veus dels amics que han vingut a cercar Rodolfo, i ell abans que entren, els adverteix que no està sol i que prompte es reunirà amb ells. Així decideixen anar-hi plegats, cantant el seu amor (en el deliciós duo, "O soave fanciulla" - "oh! Suau noia").

Acte 2

Al Cafè Momus

Els bohemis compren petits regals i s'asseuen a sopar. Aleshores apareix Musetta amb el seu nou amant, un Conseller d'Estat. Marcello, que havia sortit amb Musetta anys abans, està gelós, i la jove encara el provoca més.

Al final, Musetta fingeix un mal de peu, per a que el seu amant marxi, i Marcello i Musetta es diuen el seu amor. Porten el compte, que és massa car pels bohemis. Musetta, llavors, mana al cambrer que posi la factura dels bohemis amb la del seu amant, el Conseller d'Estat, i tots marxen amb la banda de música.

Acte 3

Una entrada a París

Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apareix Mimì, i Marcello surt a trobar-la. Mimì li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet palar amb Rodolfo, i Mimì s'amaga rera un arbre.
Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimì. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimì està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella per a que Mimì trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.

Mimì, que no ho sabia, té un àtac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimì volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.

Acte 4

L'àtic del principi

És primavera, Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves arts, i enyoren les seves antigues parelles. A més, tenen gana, i confien en què Schaunard porti menjar, però el músic sols porta pa i aigua. Malgrat tot, els bohemis simulen un banquet. L'escena es veu trencada amb l'arribada de Musetta, que porta la moribunda Mimì. Tothom marxa per obtenir ajuda contra la malatia: Marcello i Musetta van a comprar un maneguet, Colline vol vendre la seva gabardina per comprar medicines, i Schaunard s'emporta una ampolla.

En quedar sols, Mimì confessa el seu amor a Rodolfo. Recorden els temps passats. Al patir un altre atac, Schaunard entra. A poc a poc arriben Marcello i Musetta amb la medicina i el maneguet. Musetta resa una oració, però és inútil.
Mimì mor. Rodolfo, en adonar-se'n, la crida dos cops, però les seves paraules se les emporta el vent.