Thriller angoixant centrat en un antològic duel interpretatiu entre dues estrelles com Geoffrey Rush i John Lithgow. Un jutge és ingressat en un asil després de patir un ictus. Allà, cau a les urpes d’un pacient recargolat, que fa servir la seva nina, Jenny Pen, com a instrument per imposar la seva voluntat entre els pobres interns. El xoc entre tots dos farà que una onada de violència i terror sacsegi el lloc.
Crítica:
La ley de Jenny Pen de James Ashcroft, amb John Lithgow i Geoffrey Rush. Guardonat amb el Premi al Millor Actor per a John Lithgow al Festival de Sitges i al Fantastic Fest, ha estat considerat un dels millors films de terror recents per Stephen King.
James Ashcroft va debutar en el llargmetratge amb Atrapados en la oscuridad, que va obtenir un gran èxit al Festival de Sundance, convertint-lo en un director clau del gènere. La ley de Jenny Pen suposa la seva primera experiència dirigint dos prestigiosos intèrprets com John Lithgow (Cónclave, Los asesinos de la luna) i Geoffrey Rush (Shine, el resplandor de un genio,El discurso del rey). Tots dos protagonitzen aquest film de terror psicològic amb tocs d'humor negre, que desvela el poder, la manipulació i la tirania on menys s'espera: en una residència de gent gran.
Després d'obtenir amb aquesta pel·lícula una entusiasta acollida de crítica i públic i el Premi al Millor Actor per a John Lithgow al Festival de Sitges i al Fantastic Fest, James Ashcroft segueix apostant en els múltiples projectes en què es troba immers, pel cinema de gènere protagonitzat per actors icònics com Robert de Niro o produït per cineastes clau com Sam Raimi.
En paraules del seu director, "la pel·lícula parla de com el poder es corromp en silenci, a porta tancada. I de com els tirans -covards disfressats d'autoritat- proliferen en qualsevol entorn quan ningú no els enfronta. Però també és una història sobre resistència, sobre les decisions que prenem davant l'opressió… fins i tot quan som fràgils, al final de la vida".
"L’entrega, humanitat i valentia dels seus dos principals intèrprets van elevar cada escena. Enmig d’allò que és pertorbador, hi ha humor, tensió i veritat", afegeix Ashcroft.
I la crítica n’ha dit
"Hi ha moments de grandesa en aquesta història. L'ús del so i la música (l'alegre himne cockney 'Knees Up Mother Brown' adquireix un sentit d'amenaça asfixiant) és de primera classe. I les dues interpretacions centrals impressionen" - Wendy Ide. The Guardian.
"Un horror asfixiant omple la pantalla com si fos gas verinós" - Peter Bradshaw. The Guardian.
"Qui mana? Jenny Pen mana! Aquesta pel·lícula és un clàssic de terror instantani (…) Ha nascut una nova icona del cinema de terror" - Alex Billington. First Showing.
"Hi ha ocasions en què l'apartat interpretatiu marca la qualitat d'una pel·lícula. A 'La ley de Jenny Pen' passa exactament això" - Josep M. Luzán. Terrorweekend.com.
"'La ley de Jenny Pen' és una de les pel·lícules de terror més esgarrifoses i intel·ligents que hem vist recentment" - Matthew Jackson. AV Club.
"La primera regla de Jenny Pen és: vegeu-la" - John Serba. Decidir.
