Inici
Presentació
Programació
Debats i cinefòrums
Directores/s
VIII Mostra
Edicions anteriors
Índex de
pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació

Programació

SUEÑO DE INVIERNO ('Kis uykusu')


Títol original: Kis uykusu
Direcció: Nuri Bilge Ceylan
Guió:
Ebry Ceylan i Nuri Bilge Ceylan
País:
Turquia, 2014
Durada:
196 minuts
Gènere:
Drama
Interpretació: Haluk Bilginer, Melisa Sözen, Demet Akbag, Nadir Saribacak, Ayberk Pekcan
Distribuïdora: Golem Distribucion Estrena a Espanya: 10/10/2014
Qualificació:
No recomanada per a menors de 12 anys
VO en turc SUBT en castellà

SINOPSI

Un intèrpret retirat és l'encarregat de portar un modest hotel de la localitat d’Anatòlia. En aquesta tasca l'acompanya la seva dona, amb la qual ha perdut una mica de foc, i la seva germana, que acaba de trencar el seu matrimoni. Durant els freds mesos de l'estació hivernal el lloc passa a ser un refugi per als hostes, però també una presó sense escapatòria per als propietaris que no poden evitar els enfrontaments.

Nova pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, responsable de cintes com Tres monos o Érase una vez en Anatolia. El film es va alçar amb la Palma d'Or al Festival de Canes 2014 i el premi FIPRESCI.

sensacine.com

CRÍTICA

Canes 2014: ‘Sueño de invierno’, cinema turc de qualitat

En una única projecció a les quatre de la tarda ha estat presentada en competició a Canes la pel·lícula turca Sueño de invierno de Nuri Bilge Ceylan, un brillant llargmetratge de tres hores i setze minuts de durada, que enguany ha estat la "maltractada" en la programació d'aquesta selecció oficial.

Sent limitades les places de premsa en aquesta funció, una bona part dels mitjans informatius acreditats no ha pogut veure aquesta pel·lícula d'indubtable qualitat cinematogràfica, tot i que llarguíssim i dissuasiu metratge.

Amb una cinta negra en senyal de dol per la tragèdia de l'explosió d'una mina de carbó a la localitat turca de Soma, Ceylan i els membres del seu equip de Soma van anar a aquesta projecció. Bilge Ceylan és un fidel participant d'aquest festival al qual ha vingut dues vegades com a jurat i on s'han projectat amb èxit cinc de les seves set pel·lícules.

El 2003 Uzak va guanyar el premi del jurat, el 2006 Les climats va obtenir el premi de la Fipresci i va ser guardonat el 2004 amb la Carrossa d'Or en la Quinzena de realitzadors. El 2008 es va emportar el premi al millor director amb Tres monos, i el 2001 va repetir premi del jurat amb Érase una vez en Anatolia.

[...] Winter sleep ens parla d'un vell intel·lectual i retirat actor de teatre que regenta un hotel en una casa troglodita a l’apartada i molt turística regió turca de la Capadòcia. A ple hivern, en magnífics paisatges nevats, aquest home retirat del mundanal soroll d'Istanbul continua escrivint articles per a la premsa, mentre porta una vida d’adinerat i poderós patriarca local.

La pel·lícula es compon de diverses i molt llargues seqüències que comencen amb un petit conflicte local, quan un nen llença una pedra contra el cotxe de l'hoteler, per venjar així la trepitjada dignitat de la seva família i del seu pare borratxo, que viuen en la misèria. Aquest incident serà el detonador d'una reflexió humana i intimista sobre aquests personatges: el ric propietari intel·lectual, la germana separada del seu marit, la seva jove, ociosa i desil·lusionada dona, la trobada amb la família pobra i desnonada, un vell amic en una genial seqüència de borratxera que acaba en foc d'encenalls. Llargs i interessants diàlegs que s'interroguen sobre el sentit de les seves vides, en els quals els seus personatges posen a plena llum el seu caràcter i es canten, per dir-ho així, les seves quatre veritats.

A la manera d'un Casavettes, en llargues seqüències de pla i contraplà Ceylan descobreix el punt de vista de cada un d'ells, el seu egoisme, la seva fragilitat, el seu caràcter superficial, les seves frustracions, la seva patètica humanitat.

La superficialitat i l'arrogància d'aquest intel·lectual totpoderós al seu hotel com a la seva llar i a les seves propietats, contrasta amb la dignitat que expressa la mirada del nen en aquesta miserable família turca que es nega a demanar excuses, o també el desesperat gest del seu pare alcohòlic que rebutja la generositat de l'esposa del propietari.

[...] Una pel·lícula, la de Ceylan, que exigeix ​​una gran disponibilitat de l'espectador i que sens dubte guanyarà molt quan es vegi i revegi fora del vertiginós i accelerat món de festivals.


Julio Feo Zarandieta – periodistas-es.com
 

 

 

 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs