Inici
Presentació
Programació
Debats i cinefòrums
Directores/s
VIII Mostra
Edicions anteriors
Índex de
pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació

Programació

LA SEGUNDA MUJER ('Kuma')


Títol original: Kuma
Direcció: Umut Dag
G
uió: Petra Ladinigg (història: Umut Dag)
País, any:
Àustria, 2012
Gènere:
Ficció. Drama.
Durada:
93 min
Música: Iva Zabkar Fotografia: Carsten Thiele Intèrprets: Nihal G. Koldas, Begüm Akkaya, Vedat Erincin, Murathan Muslu Productora: Wega Film, ORF Estrena Àustria: 27/4/2012 Estrena a Espanya: 14/2/2014 (limitada)
Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 12 anys

VO en alemany i turc SUBT en castellà

SINOPSI

Quan Ayse celebra el seu casament al poble on viu, tots creuen que s'ha casat amb Hassan, un jove una mica més gran que ella. Però, en realitat, Ayse abandona Turquia per convertir-se en la segona esposa de Mustafà, el pare de Hassan. En arribar a la seva nova llar a Viena alguns dels fills grans li giren l'esquena; en canvi Fatma, la primera esposa de Mustafà, l'acull afectuosament perquè veu en ella la seva successora, la dona que tindrà cura de la família quan ella ja no hi sigui. Entre les dues dones sorgeix una amistat molt especial basada en una confiança total. Però aquesta relació es veurà qüestionada quan la família hagi d'enfrontar-se a un dur cop del destí.

(Filmaffinity)

CRÍTICA

L'essència de Turquia a Viena

L'òpera prima d’Umut Dag, que va ser la pel·lícula inaugural de la secció Panorama a la 62a edició de la Berlinale, afronta un tema que no per ser il·legal ha deixat de produir-se en la comunitat kurda, i que no és altre que el de les segones esposes. Encara que en general la tradició d'escollir una segona esposa que ajudi a la llar familiar i mantingui les seves obligacions maritals amb el seu espòs és dels homes, La segunda mujer ofereix un punt de vista molt diferent del que és habitual en atorgar aquesta potestat i tot el pes de la història en la matriarca de la família. Fatma és una dona madura que viu a Viena al costat del seu marit i cinc dels seus set fills. Malalta de càncer, Fatma s'encarrega de buscar una segona esposa per al seu marit que pugui encarregar-se de la seva família quan ella falti, disfressant aquesta "adquisició" amb un casament per conveniència amb un dels seus fills. La triada, Ayse, habitant d'una petita població turca, és portada ja casada a Viena per exercir com a segona esposa del marit de Fatma amb el rebuig de la majoria dels fills de la parella però sorprenentment amb la total aprovació i afecte per part de la primera dona.

La relació que es crea entre les dues dones és l'epicentre en el qual es mou el film, que transita per tota mena de conflictes de caràcter social com són el de la immigració, els matrimonis de conveniència, el paper de la dona en societats com la kurda, l'homosexualitat i les tradicions portades a l'extrem. És aquesta acumulació de conflictes que fa que La segunda mujer arribi en un moment determinat a saturar i a convertir-se en un film totalment predictible i amb situacions ja vistes en infinitat de pel·lícules que, curiosament, comencen a succeir-se sense descans a partir del gir que pren la història amb la mort d'un dels protagonistes, sent fins llavors una cinta que, tant pel que explica com per la forma com ho fa, té una estructura narrativa i visual basada en el·lipsis espaciotemporals les imatges de les quals aporten més a la narració que qualsevol explicació que els personatges vulguin donar, i en la intensitat de la relació que es va creant entre les dues dones. Però és, com dic, a partir de la meitat de la pel·lícula quan canvia tota aquesta estructura fent que les el·lipsis deixin pas a multitud de foses a negre entre escena i escena, i introduint explicacions a temes que poca explicació necessitaven ja partir de les imatges anteriors.

En aquesta segona part del film Umut Dag peca a més de mostrar més obertament les emocions de la protagonista i de donar-li un enfocament més sentimental, quan fins a aquest moment el seu sofriment intern havia estat més dolorós però exhibit amb molta més contenció com la que es presumeix inherent a una noia destinada a acceptar una situació semblant. Tal com li diu la seva pròpia mare al començament de la pel·lícula, "encara que no sigui l'home dels teus somnis, tu mantingues els ulls tancats", el caire de la història d'aquestes dues dones es basa en l'acceptació a cegues d'una situació que a ambdues els ve donada per la seva pròpia cultura, cultura que d'altra banda no abandonen a Viena pel fet de viure aïllades en la comunitat turca de Viena. És per aspectes com aquest que es fa tan difícil entendre els canvis que es produeixen en Ayse emocionalment, ja que el seu personatge no es relaciona amb vienesos que puguin obrir-li els ulls a un món més intolerant als costums del seu poble, com sí que els passa a altres membres de la família i que, tanmateix, no es rebel·len contra aquests costums.

Per tant, La segunda mujer és una pel·lícula interessant en el seu plantejament inicial, amb un ritme i una tècnica que s'acosten molt a l'escola "hanekiana" de la qual Umut Dag prové, però que ràpidament abandona per instal·lar-se a la conformitat d'una història massa habitual. Destaca això sí pel gran treball interpretatiu, no només de les dues actrius protagonistes, sinó de tot el repartiment femení que copa en importància i en intensitat tot el film, relegant els homes a un segon pla tot i ser els artífexs de totes les circumstàncies que envolten la història d'aquestes dones.


MariFG – Cinema Ad Hoc
 

 

 

 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs