BABILONIA ('Babylon')

Títol original: Babylon
Direcció, guió i fotografia: Youssef Chebbi, Ismäel Chebbi, Alaeddine Slim
País: Tunísia
Any: 2012 
Durada: 131 minuts
Gènere: Documental

SINOPSI

Babylon és extens però íntim, i tot i ser feixuc és compacte. La posada en escena conspícuament antiquada i la progressió fragmentada de la seva narrativa són provocacions per si mateixes, mentre que el fet d’evitar a ultrança l’ús de subtítols en dificulta la comprensió. Com a tribut a la lluita diària i a la constant incertesa que experimenten les persones refugiades en un moment històric determinat, aquest èpic documental captura i mostra els esdeveniments en tot el seu rigor.

A la primavera de 2011, més d’un milió de persones de nacionalitats diverses van escapar de la incipient guerra civil de Líbia. Desenes de milers van cercar refugi a Tunísia a través del camp de trànsit que es va improvisar a Ras Jdir, el que en el seu moment va ser un poble de costa erm situat al nord de la frontera entre Tunísia i Líbia. Aquest treball de camp és clarament el resultat de la implicació de la guerrilla en aquesta producció audiovisual: tot i estar atribuït a tres directors, el documental encarna la naturalesa sense rumb del desplaçament forçat. Al mateix temps, l’ineludible èmfasi en el cinema com a mitjà de protesta i com a arxiu –possible gràcies als avenços en tecnologia digital- fa que el film recordi 5 càmeres trencades. Potser la revolució no serà televisada, però sí que serà enregistrada.

Les imatges introductòries de Babylon –és difícil anomenar-les “escenes”- són un primer pla d’un escarabat treballant diligentment i una panoràmica d’una excavadora contribuint a la construcció del camp de refugiats. Aquestes imatges es divideixen i es juxtaposen amb la primera de tantes foses en negre que trobarem en el documental, totes elles de més durada que habitualment. En pantalla gran, aquests moments buits poden semblar més aviat errors de DCP que no pas decisions conscients; això no obstant, el resultat és una molt encertada successió de fragments aleatoris. És com si hi hagués un reinici ben atractiu amb cada fotograma en negre i el subsegüent retorn a les imatges. Tot i així, les incerteses emocionals i narratives continuen, tant per als personatges del film com per als espectadors. Gaudiu-lo, doncs, quan els malabaristes o les danses col·lectives ajuden a recobrar la moral; i sigueu testimonis, amb fascinació continguda, de com els directors deixen la càmera rodant quan hi ha una picabaralla entre un grup d’homes i els seus ajudants.

[...] el més agosarat del documental –irònicament titulat Babylon- és el fet d’advertir-nos i/o informar-nos a l’inici que els directors han optat per no subtitular-lo (a més a més, no hi apareix cap tipus de text explicatiu). Consegüentment, les escenes com les que acabem d’esmentar desorienten i confonen. Nogensmenys, la perspectiva participativa del film ens en facilita la comprensió gradualment, ja que el pluralisme lingüístic i nacional esdevé més democràtic que el que podria arribar a ser qualsevol traducció. És així com, en una escena de relativa durada, dues persones que conversen en anglès i estan aparentment d’acord, acaben parlant alhora interrompent-se.

Hi va haver, sens dubte, raons pràctiques o fins i tot estètiques per anar en contra de l’ús de subtítols, tot i que no se’n poden obviar les implicacions ètiques o polítiques. Per mitjà del rebuig a la individualització de la narrativa i de la negació d’una concessió lingüística, Babylon destaca al llarg de tot el documental com a contraargument a la cobertura occidental de la Primavera Àrab, que cerca homogeneïtzar la multitud de veus –a les quals pertany la revolució- en una simple munió alienada.