Cada dia a tot al món, grans quantitats de residus d’alt nivell radioactiu generats per les centrals nuclears es dipositen en magatzems provisionals, dipòsits vulnerables a catàstrofes naturals o als desastres provocats per l’home.En aquests moments s’està construint a Finlàndia el primer cementiri nuclear permanent, un complex sistema de túnels subterranis tallats en un subsòl de roca sòlida. Un cop els residus estan emmagatzemats, les instal·lacions s’han de tancar i no es poden tornar a obrir mai més, o almenys fins passats 100.000 anys, el temps durant el qual els residus continuen essent perillosos. Però, som capaços d’assegurar que es mantindran tancats? Com podem advertir els nostres descendents que els residus letals són allà?

Michael Madsen va néixer el 1971 i és director de cinema i artista conceptual. Director de diversos documentals, ha guanyat alguns premis amb To Damascus – A Film on Interpretation (2005). Fundador i líder artístic de la instal·lació Sound/Gallery a la plaça de l’Ajuntament de Copenhagen, Madsen ha estat professor convidat a The Royal Danish Academy of Art,  The Danish Film School, i The Danish School of Design.