SINOPSI 

Desesperada, una mare soltera abandona el seu fill nounat. Per atzars del destí, el nen queda a les mans d'un vagabund, el qual el criarà com si fos seu. Els anys passen i la dona, ara una actriu famosa, busca recuperar el seu fill, mentre que el noi i el vagabund lluiten per sobreviure. Primer migmetratge realitzat per Charles Chaplin, en el qual reflexiona sobre la crueltat de les institucions socials, la misèria humana i els seus propis anys d'infància, emmarcats en la més absoluta pobresa londinenca.  

CRÍTICA

 
Charles Chaplin narra a la cinta El Chico, la història d'una dona londinenca, summament pobre, que es veu en la necessitat d'abandonar el seu fill en una casa de milionaris, encara que per una sèrie de circumstàncies el nen acabarà sent responsabilitat del vagabund Charlot.   
 
L'home troba el nadó abandonat en una plaça. Malgrat que intenta desfer-se de la responsabilitat d'aquest nen, els seus intents no donen fruits i decideix adoptar-lo i criar-lo, i així es converteix en el seu pare. Passen els anys i el nadó es converteix en un noi dels barris pobres, vivint juntament amb el vagabund que ara és vidrier ambulant, el qual aprofitarà que el noi trenqui prèviament els vidres dels llocs on va a vendre.  
 
La relació entre tots dos (Charlot i el nen) és fantàstica i molt entendridora, fins a tal punt que fa plorar l'espectador.   
 
Els anys passen i la dona, ara una actriu famosa convertida també en una popular cantant, busca recuperar el seu fill, mentre que el noi i el vagabund lluiten per sobreviure. Tots dos, nen i vagabund, tractaran d'impedir-li-ho, per a la qual cosa passaran diverses peripècies en aquesta lluita.   
 
El Chico (‘The Kid’, 1921) va ser rodada amb el nen Jackie Coogan, i va acabar convertint Charlot en una de les icones, no ja del cinema, sinó de la història. Aquest llargmetratge és una de les peces més fascinants del cinema i, sens dubte, és de les millors que va realitzar Chaplin. Tant és així que el 1971 va tornar a compondre la música d’aquesta pel·lícula.   
 
La pel·lícula té com a eix central la importància de l'amor humà, dels afectes, i com sempre, una alta crítica social.   
 
El Chico va ser molt important per a Chaplin, perquè va buscar mostrar en el nen el que havia estat la seva pròpia infància. A més, és el seu primer migmetratge, en el qual reflexiona sobre la crueltat de les institucions socials, la misèria humana i els seus propis anys d'infància, emmarcats en la més absoluta pobresa londinenca. La filmació va durar més d'un any i Chaplin va haver d'afrontar-hi diversos successos importants que van marcar la seva vida.   
 
Nascut en una família d'artistes a Londres el 1889, la infància de Charles Chaplin transcorre entre misèria i orfenats. En la seva adolescència s'uneix a una caravana artística que viatja als Estats Units, on és convidat pel productor Mack Sennett a unir-se al cinema. D'actor va passar a director i productor dels seus propis films. A més de ser creador del cèlebre vagabund de barret, grans sabates i bastó de canyís, va ser realitzador d'alguns dels films còmics més influents de la història del cinema.  
 
Quan ja era milionari, va tornar a Europa només per buscar i emportar-se la seva mare a Amèrica, que es trobava reclosa en un sanatori mental. Malgrat això, ella mai seria conscient del triomf del seu fill a causa del seu estat mental.