|
Títol original: Metri Shesh Va Nim (Just 6.5) Direcció i guió: Saeed Roostaee País: Iran Durada: 134 min Any: 2019 Gènere: Thriller Interpretació: Navid Mohammadzadeh, Peyman Moaadi, Parinaz Izadyar, Farhad Aslani, Houman Kiai, Maziar Seyedi, Ali Bagheri, Marjan Ghamari, Yusef Khosravi Música: Peyman Yazdanian Fotografia: Houman Behmanesh Distribuïdora: La Aventura Cine Estrena a Espanya: 24/06/2022
No recomanada per a menors de 16 anys |
Versió original subtitulada en espanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
SINOPSI
A Iran, la condemna per possessió de drogues és la mateixa tant si en portes 30 g com 50 kg: pena de mort. En aquestes condicions, els narcotraficants no tenen objeccions a anar amb tot i la venda de crac s'ha disparat. Com a resultat: 6,5 milions de persones estan enganxades a la substància. Després de diversos anys de seguir la pista al narcotraficant Nasser K., Samad, un expeditiu policia, aconsegueix per fi caçar-lo. Tot i que creia que el cas estava tancat, l'enfrontament amb el cervell de la xarxa pren un tomb completament inesperat.
(Sensacine) |
|
|
|
|
|
|
CRÍTICA
Al cap de poc de començar La ley de Teherán, el policia encarnat per Payman Maadi (Nader y Simin) amenaça una confident amb arrestar-la per haver tingut sexe: segons la llei iraniana, això la condemnaria a ser assotada en públic (per a les adúlteres, és la mort per lapidació). Així mateix, la primera meitat del film ens mostra que el susdit oficial aprofita els avantatges d'un règim on les garanties processals queden a la discreció d'una autoritat amb carta blanca per repartir trompades i amenaçar amb el patíbul.
Aleshores, el punt de vista canvia, i ens veiem acompanyant un narcotraficant sorprenentment simpàtic (malgrat el seu vil comerç) atrapat en un sistema penitenciari on les condicions infrahumanes i la tortura són el pa de cada dia.
Més enllà del biaix propi d'un espectador occidental, aquest thriller funciona a l'hora de fer-nos sentir incòmodes. I també a l'hora de mantenir-nos en suspens: a Saeed Roustayi té facilitat tant per presentar dilemes com per manejar el suspens, en part mitjançant el llibret i en part a través d'una posada en escena que genera escenes tan memorables com la batuda al barri de barraques i el posterior registre multitudinari. Així, La ley de Teherán suposa una estupenda presa de contacte amb el cinema de gènere fet en un país que hem après a associar amb el drama solemne, metafísic i de festival.
Yago García - 20minutos.es/cinemania
|
|