El cinema alemany continua furgant en les ferides del seu passat històric per seguir extraient valuosos documents al voltant dels quals construir sòlides ficcions. En aquesta ocasió, El caso Fritz Bauer torna a utilitzar un fet real per testimoniar la por i la manca de llibertats que continuava existint durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial a la restaurada Alemanya. I ho fa a través de la figura d'un jutge, jueu i homosexual, que carregarà amb el pes i la responsabilitat de restablir la justícia al seu país a través de la captura dels criminals de guerra nazis que havien aconseguit escapar de la llei.

El director Lars Kraume construeix un impecable exercici de cinema negre i d'espionatge al voltant de tota una xarxa de conspiracions, secrets, intrigues i interessos polítics tant internacionals com interns que van configurant una atmosfera cada vegada més viciada i opressiva al voltant dels poders ocults i la corrupció ideològica que continuava regint la societat alemanya de postguerra.

Potser som lluny de la poesia tràgica que desprenen els relats de Christian Petzold a l'hora d'apropar-nos als estigmes de l'horror i la culpa, i més a prop de l'academicisme germànic de pel·lícules com La conspiración del silencio (Giulio Ricciarelli, 2014), però la veritat és que El caso Fritz Bauer, en el seu vessant de crònica expositiva i humana, aconsegueix apropar-nos de manera molt precisa a les tortuositats i contradiccions d'un moment històric encara fosc en el qual no existia espai per a la lluita per la consciència i la dignitat moral.