Més de dues-centes mil dones treballen de cambreres de pis a Espanya. Una feina tan fonamental com invisible en el sector de l'hostaleria. Fa un any i mig, aquestes dones que netegen hotels, conegudes com les Kellys, van decidir organitzar-se per reclamar els seus drets. Han estat víctimes de l'externalització i moltes d'elles s'han quedat fora dels llocs de treball dels hotels, sense drets i exposades a l'acomiadament quan estan de baixa.
Aquest documental, que ha seguit el dia a dia d’aquestes dones que han lluitat per apoderar-se i recuperar la dignitat, el dirigeix la periodista i guionista de cinema documental Georgina Cisquella (Coca-cola en lucha: cuando David se enfrenta a Goliat, En el mundo a cada rato).

'Hotel Explotación: Las Kellys',
la història de les netejadores que van perdre la por amb la crisi

"Qui sabia qui érem?" La veu d'una netejadora d'hotel, cambrera de pisos com se les anomena, ressona en un passadís ple d'habitacions. Al mig, un carret sense propietària carregat de llençols i productes de neteja. "Ningú", afirma sense deixar temps de resposta. Però elles, les que netegen, es van plantar davant d'unes lògiques empresarials que durant la crisi van minar les seves condicions laborals i, sobretot, estaven deteriorant la seva salut. Es van organitzar i van posar al mapa de la precarietat aquesta professió feminitzada. Ara pocs desconeixen qui són "les Kellys".

Aquest recorregut des de la invisibilitat individual fins a la lluita col·lectiva és el que dibuixa pla a pla la directora Georgina Cisquella al documental Hotel Explotación Llas Kellys ]...]. La cineasta, que ja ha retratat altres reivindicacions laborals com El efecto Iguazu (2003) i Coca-cola en lucha (2016), presenta el recorregut durant dos anys d'algunes de les protagonistes de l'Asociación Las Kellys, que es reparteix per gairebé tot el país.

"És una pel·lícula artesana, activista, de pressupost limitat", va reconèixer Cisquella en la presentació de la pel·lícula a Madrid. No amaga el seu objectiu: posar el focus en la precarietat que pateixen aquestes dones en la seva feina diària i acompanyar-les en el seu procés d'apoderament com a col·lectiu social.

"Sostenim el primer motor de l'economia d'aquest país: el turisme", explica una de les cambreres de pis de l'Hotel Hilton. Viu a Barcelona des de fa 23 anys i evoca amb una barreja de nostàlgia i desassossec les condicions laborals de l'època dels Jocs Olímpics del 92. "Abans netejàvem 15 habitacions, ara fem la feina de dues persones netejant-ne al voltant de 30 i els hotelers s'enriqueixen a costa del nostre treball, esforç i salut".

Les treballadores expliquen que a partir del 2012 -any en què el Govern de Mariano Rajoy aprova la reforma laboral- els acomiadaments de cambreres de pis d'hotels creixen al mateix temps que l'externalització de la seva activitat. Les empreses multiserveis són contractades en molts hotels per ocupar-se de les tasques de neteja, que condueixen a la precarització de les treballadores, amb una devaluació dels seus salaris i més contractacions a temps parcial i temporal. "Els turistes paguen entre 200 i 300 euros per habitació i nosaltres ens emportem 2 euros", explica una kelly a Madrid sobre les condicions en hotels de quatre estrelles.

La situació de les cambreres de pis en habitatges d'ús turístic no millora respecte a les netejadores d'hotel. La pel·lícula mostra com van als apartaments pels seus propis mitjans, carregades amb tots els objectes de neteja. De vegades, en un matí han de fer tres o quatre pisos a més de complir amb hores extres que ningú els paga.

"He vingut a treballar, no a ser esclava", relata una netejadora que treballa 12 hores diàries. "No veig gaire els meus fills i quan els veig i intento seure amb ells a fer els deures em quedo adormida", explica mentre es pren una pastilla i es posa una pomada per al mal de braços. No és l'únic dolor que pateix. Va a treballar cada dia enfundada en proteccions de diverses parts del seu cos per pal·liar les molèsties.

L'apoderament d'un col·lectiu ocult
"Volem posar la veu al carrer i dir prou", diu un grup reduït de cambreres de pis que es concentra davant d'un hotel de Benidorm reclamant els seus drets. A Lanzarote, diverses netejadores es mobilitzen davant d'una agència de contractació denunciant les pràctiques abusives de les empreses multiserveis que les deixa fora del conveni sectorial. Alhora, els carrers de Barcelona es tenyeixen de verd i morat mentre un grup de Kellys criden "si ens toquen a una, ens toquen a totes".

Des de diferents terres s'organitzen i es defensen a si mateixes, davant la falta d'atenció dels sindicats majoritaris, segons denuncien les treballadores i amb els quals són molt crítiques. El vincle entre elles creix alhora que disminueix la seva por i creen les associacions de Kellys en diferents punts geogràfics. Lluiten per un Estatut dels Treballadors que les protegeixi i reivindiquen la prohibició de les externalitzacions de les seves tasques, que consideren part de l'activitat principal dels hotels.

També exigeixen que es controli la sobrecàrrega de treball i que les inspeccions funcionin. "És una batalla llarga però si aconseguim millores, podem convertir-nos en valor d'exemple per a altres sectors amb casos similars", exposa una portaveu de les Kellys Barcelona sobre l'escenari de la vaga feminista del 8 de març.

Les seves veus no només es queden a les portes dels hotels, també arriben al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. Un grup de Kellys aterra a Brussel·les per exposar a l'Eurocambra la situació de les cambreres de pis a Espanya: "El nostre treball és feminitzat, discriminatori i afecta milers de dones en tots els països de la UE, els nostres governants s'entesten a anomenar-ne recuperació econòmica, nosaltres volem solucions ja, ens hi deixem la pell i la salut".

Els representants de la institució europea escolten en silenci el discurs descoratjador de la portaveu de les Kellys. Després de la seva intervenció, l'eurodiputada sueca, Cecilia Wikström, assegura que la Comissió Europea revisarà si a Espanya es compleix la legislació europea en matèria laboral. Les mostres de suport dels eurodiputats espanyols del PSOE i d'Esquerra Unida provoquen llàgrimes d'emoció entre les treballadores. "La sortida de la crisi a nivell macroeconòmic no s'està traslladant a la vida de les persones", subratlla l'eurodiputada socialista Iratxe García.

"El grup visible de les cambreres de pis és força reduït perquè la majoria tenen por de ser acomiadades", exposava Cisquella en conversa amb eldiario.es. Un any després, les Kellys d'Alacant, Astúries, Barcelona, ​​Benidorm, Fuerteventura, Gran Canària, Lanzarote, Mallorca i Madrid han explicat la seva història sense por. "Portem gairebé dos anys de lluita i això només és el principi".