[...] Bye bye Germanyés la història d'un grup de supervivents dels camps, cadascun amb la seva història i el seu trauma, que, encapçalats pel personatge anteriorment citat, l'enginyós David, que els recluta com s’agrupa una banda de malfactors en una pel·lícula de gàngsters, s'associen per muntar un petit negoci de venda de roba de llit, producte que segons sembla demanen molt els alemanys, que a més senten prou culpa com per no tancar la porta a un grup de venedors jueus. La idea és, per descomptat, reunir prou diners per anar-se'n d'Alemanya als Estats Units. El simpàtic grup, contagiat de l'energia i l'audàcia de David, es posa mans a l'obra, estafant els clients amb la venda de lots de llençols "de París", inventant de pas, per convèncer-los, i de vegades per reclutar-los (observant els bolletins necrològics enganxats a un mur de Berlín en ruïnes), tota una sèrie de tècniques cíniques i astutes, i bastant visionàries en termes de màrqueting.

Intercalada amb aquestes peripècies -el to general de les quals queda assentat amb la primera escena, en la qual veiem un petit gos amb tres potes (aquí, tothom té ferides) que volta pels carrers d'una Berlín destruïda al ritme d'una música que, associada a aquest decorat, no deixa de recordar l'imaginari de Kusturica-, va desenvolupant un altre fil narratiu, més solemne. Mitjançant una sèrie d'interrogatoris, un jueva alemanya que va emigrar als Estats Units poc després de 1933 (Antje Traue) i que ha tornat per ajudar en la postguerra, tracta d'esbrinar, per encàrrec de les forces aliades, si David va col·laborar o no, per poder sobreviure, amb els nazis al seu camp de concentració. Aquestes escenes podrien ser menys lleugeres, però, un cop més, l'humor i el desvergonyiment de Bermann converteixen el seu testimoni en una vasta trama, trufada de paraules jiddisch, en la qual explica com va ser reclutat per a ensenyar a Hitler l'art d'explicar acudits.

No revelarem el final, però n'hi ha prou amb indicar que cada fil narratiu, principal o secundari, teixit (amb tela de París) pel film desemboca en una immensa ironia del destí, positiu o tràgic, abans que David conclogui amb un pensament per als jueus que, com ell, van prendre la inexplicable decisió de quedar-se.