‘Reparar a los vivos’: transmigració d'un cor
2016.09.04 - VENÈCIA 2016: Katell Quillévéré surt airosa d'una adaptació commovedora i apassionant de la novel·la de Maylis de Kerangal que ha presentat a Venècia i que portarà després a Toronto
Com tots sabem, la naturalesa humana pot resumir-se en dos fenòmens: la vida i la mort. I un dels motors físics primordials de l'existència és el cor, els batecs marquen el tempo dels nostres dies i funcionen com la caixa de ressonància de les nostres emocions. Si deixés de bategar, tot s'aturaria... però segueix operant i, gràcies a això, l'onada de la vida sempre pot transformar-se, fins i tot la que afecta un altre cos. Aquest és el tema que aborda Maylis de Kerangal en la seva reeixida novel·la Reparar a los vivos, que ara ha portat al cinema amb passió Katell Quillévéré.
Presentada a la 73ª Mostra de Venècia, a la secció Orizzonti, abans de competir a la secció Platform del Festival de Toronto, el tercer llargmetratge de la talentosa directora d'Un poison violent (estrenada a la Quinzena dels Realitzadors de 2010) i de Suzanne (projectada com a part de la Setmana de la Crítica, també del festival de Canes, el 2013) demostra ser una obra amb una sàvia posada en escena i un fluid equilibri entre: el seu potencial dramàtic, tan enorme com ben controlat, una dimensió científica i quirúrgica de gran precisió, en segon lloc, i, finalment, un horitzó de reflexions metafísiques obert a la llibertat de cada espectador. Aquest domini tenia tints de repte sobre el paper, ja que el relat del trasplantament d'un cor i de totes les baules de la cadena que comporta podia desembocar fàcilment en el melodrama o en el documental medical. Aquests obstacles els supera la cineasta amb una habilitat perfectament integrada en el propòsit de la seva història. Les seves escenes atmosfèriques (especialment, l'excepcional obertura de la pel·lícula i les seqüències de surf anteriors a un accident no menys brillant pel que fa a posada en escena) i intimistes s'alternen feliçment amb el seguiment tècnic del circuit de la donació de l’òrgan (en particular, les operacions d'extracció i d'empelt, detallades amb un realisme estremidor).
En el seu relat de totes les etapes del viatge del cor de Simon (interpretat per la revelació Gabin Verdet), jove víctima d'un greu accident de carretera i en estat de mort cerebral, cap al cos de Claire (la lluminosa Anne Dorval), una quinquagenària que es mantenia amb vida gràcies a un desfibril·lador, Réparer les vivants esbossa el retrat tan impressionista com profund de diverses famílies: les del personal de l'hospital (entre els quals trobem Tahar Rahim, Bouli Lanners, Monia Chokri, Dominique Blanc, Karim Leklou i Alice de Lencquesaing), la de Simon (als seus pares, en estat de xoc després de la mort del fill i enfrontats a la delicada i urgent petició d'acceptar o no donar l'òrgan, els donen vida Emmanuelle Seigner i Kool Shen) i la de Claire (interpreten els seus fills Finnegan Oldfield i Théo Cholbi, mentre que el seu examant porta el rostre d'Alice Taglioni). En total, una miríada de personatges que aconsegueixen, malgrat tot, existir a través d'un guió subtil, obra de la mateixa directora i de Gilles Taurand, que permet respirar de tant en tant fora del nucli de la intriga principal, la d’aquest cor que recorre a la carrera els llimbs que separen la vida i la mort i tot un pont erigit amb les baules de la solidaritat humana, més enllà de l'últim son.
Fabien Lemercier – Cineuropa.org |
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: