CRÍTICA

El joc de les aparences

Des de la primera escena, en la qual Jack Black, en un dels millors papers de la seva carrera –i que per descomptat no havia interpretat abans–, puja a l'escenari davant d'un grup d'estudiants de ciències per mostrar com es prepara el cos d’un mort per al seu funeral, Bernie deixa clar que és una pel·lícula sobre les aparences i l'art de la interpretació. Encara que siguem cadàver, la imatge que projectem en públic és la que ens defineix socialment. Aquesta pel·lícula de Richard Linklater dirigida el 2011, que arriba a les nostres pantalles quan des de llavors ja ha realitzat una minisèrie (Up to Speed) i dos llargmetratges (Antes del anochecer i Boyhood), certifica almenys dues coses: que Linklater mai es repeteix encara que gairebé sempre busqui el mateix, i que és un dels cineastes amb més talent i amb millors idees del paisatge nord-americà.

Així com la trilogia de l'amor de Jesse i Céline durant dues dècades era tant un document sobre l'envelliment dels actors com un relat en continuïtat sobre els seus personatges, Bernie exhibeix una entesa intuïtiva sobre la intrínseca permeabilitat entre la ficció i els fets. A través de la reconstrucció d'un extravagant cas d'homicidi, inspirat en un article de Skip Hollandsworth publicat al Texas Monthly, Linklater glossa els esdeveniments que posa en escena amb la polifonia de rostres i veus dels habitants de Carthage, la petita localitat texana en la qual va tenir lloc la tragèdia protagonitzada per l'estimat Bernie i l'odiada Mrs. Nugent. Som, ho hem dit, davant d'una pel·lícula sobre les aparences, que precisament té la virtut d'oferir-se com un veritable joc d'aparences.

L'escena central és determinant en aquest sentit. Divideix la pel·lícula en dues parts clarament diferenciables, l'abans i el després, i la interpretació que ofereix Jack Black ens fa pensar abans en Philip Seymour Hoffman que en el còmic d’Escuela de Rock, l'altra pel·lícula que va fer amb Linklater. La reacció de Bernie / Black és capaç de donar la resposta a l'enigma que recorre el film, i que el gresol de testimonis (la majoria dels quals van conèixer l'autèntic Bernie) tracta de donar resposta, convertint el film abans en una investigació sobre l’assassí que sobre l'assassinat. Qui és Bernie Tiede? Hi insistim, aquesta és una pel·lícula sobre l'art de la interpretació, per aquest motiu l'última imatge que veiem és precisament la de Black parlant amb l'home a qui encarna, el veritable Bernie Tiede. A partir del retrat individual, el film s'aproxima al retrat col·lectiu d'una societat, una zona geogràfica molt específica de Texas, que provoca no només un genuí sentiment d'estupefacció, sinó també una autèntica emoció.

Què és el realisme cinematogràfic? El gran autor de Movida del 76, Scanner Darkly i Boyhood torna a plantejar aquesta qüestió al centre del seu treball. Però els mètodes i per tant la resposta són ben diferents dels que trobem en els seus altres films. Ens preguntem si, realment, som davant d'un geni.

El millor: Jack Black: una interpretació abismal en una pel·lícula excel·lent.

El pitjor: Que arribi amb tant de temps de retard.