CRÍTICA

De nou el tàndem format pel director Paul Feig i l'actriu Melissa McCarthy s'uneix per a una absurda comèdia d'acció que tracta de recrear l'esperit de la saga Bond passat amanint-lo amb la irreverent vis còmica de l'actriu. En aquesta ocasió, el director posa tot el pes del film sota l'aura divertidíssima del bon fer de McCarthy tot i comptar al seu costat amb dues icones del cinema com són Jude Law i Jason Statham. Encara que a priori la proposta pugui semblar un vehicle per al lluïment d'aquestes dues estrelles masculines, cadascuna en la seva vessant (drama i acció respectivament) a Espías res és el que es pressuposa. Després d'una divertida arrencada del film al més pur estil Bond de l'etapa Sean Connery, de seguida aquest film es transforma i pren un gir que alimenta a poc a poc el McGuffin de la trama: l'obtenció d'una arma nuclear. Paul Feig ha dotat aquesta nova comèdia d'aquesta dosi mordaç que ben segur incorpora al seu estil després del seu pas a la sèrie The Office, i trastoca tots els prejudicis que puguem portar al cinema.

Melissa McCarthy esclata com una heroïna inusitada que s'amaga darrere de la figura lacònica d'una agent de la CIA que dóna suport logístic al seu agent de camp en les missions, en aquest cas Jude Law, del qual està irremeiablement enamorada tot i la indiferència i crueltat emocional que aquest mostra per ella. Una declaració de feminitat que treu a la llum que després de la figura d'una admiradora de les aventures literàries de Christian Grey hi ha una dona d'empenta. L'actriu ha demostrat les seves taules a la comèdia des de fa anys, tant en cinema (Tammy), com en sèries de TV (Las chicas Gilmore) i no per això cal oblidar el seu pas pels personatges dramàtics com el brillant treball que va realitzar a St.Vincent. Jason Statham es mereix una menció a part per saber riure de la seva pròpia imatge de mascle alfa que ha anat depurant amb els anys i oferir-nos a Espías un recital de genials monòlegs victimistes i cops d'efecte al més genuí estil de la comèdia slapstick. Un veritable tour de force és gaudir de les escenes i combats dialèctics que McCarthy i Statham ofereixen al llarg de la pel·lícula. [...]

La història no sorprèn pel seu presumpte intent de forçar la trama, les situacions o el caràcter rocambolesc dels personatges, sinó que on més gaudim és en el canvi de rols que el director imprimeix en els seus personatges. Així l'esperit de comèdia absurda no decau en cap moment i supera de manera àmplia el que va mostrar Paul Feig en les seves anteriors comèdies amb l'actriu Melissa McCarthy (Cuerpos especiales o La boda de mi mejor amiga, baptisme aquesta última de McCarthy en la comèdia cinematogràfica amb Oscar de regal) i deixa oberta la porta a una coneguda (i no per això necessària) seqüela.

Espías no és una comèdia més, que tracti de parodiar sense mesura els seus referents més lògics del cinema d'espies, ja que atresora una àcida vessant que pot satisfer els paladars més selectes de l'humor absurd. Veurem el resultat d'aquesta pròspera relació director / actriu que encara ens ha de donar bons moments d'humor, tot esperant l'anhelada Cazafantasmas III.

EL MILLOR

• Melissa McCarthy i la seva vis natural per a la comèdia

• El canvi de rol de Jason Statham

• Que es prejutgi la pel·lícula com una simple paròdia

• Jude Law no entra en el joc en cap moment del film