|
|
|
|
SINOPSI
Lucile Angellier és una jove que espera notícies del seu marit, presoner de guerra, mentre porta una sufocant existència al costat de la seva controladora sogra en un petit poble de la França de 1940. Totes dues viuen alienes a la realitat de la guerra fins que un grup de refugiats parisencs arriba a la localitat fugint de l'ocupació, al qual el segueix un regiment de soldats alemanys que estableixen les seves residències a les llars dels habitants del poble. Lucile intenta al principi ignorar Bruno, l'oficial alemany a qui se li ha encarregat viure amb elles. Però a poc a poc, un poderós amor els unirà i atraparà en un moment on l'amor queda enfosquit per la infame realitat.
La Butaca |
CRÍTICA
La batalla interior
"Si vols saber de veritat com és la gent, com és cada persona, munta una guerra". Es podria pensar que la frase, tremebunda, implacable, immersa en els primers minuts de pel·lícula, fa referència únicament al costat fosc de l'ésser humà. I, no obstant això, si s'és optimista, també pot definir aquesta actitud moral, aquesta valentia, aquesta solidaritat que mai vam pensar que determinats personatges podrien tenir en temps de mort i crueltat. I fins a aquesta doble vessant arriba Suite francesa, producció britànica dirigida per Saul Dibb, ambientada en l'ocupació nazi de França durant la II Guerra Mundial, i basada en la novel·la de la jueva d'origen ucraïnès Irène Némirovsky: una obra el manuscrit (inacabat) de la qual no va ser trobat i publicat fins el 2004 encara que fos escrita en aquella època.
Història d'amor impossible entre un tinent alemany i una dona francesa enmig de les terribles condicions morals als quals l'ésser humà es veu abocat, Suite francesa és la típica producció dels germans Weinstein, de perfecta ambientació i desenvolupament clàssic, amb batalles interiors immerses en grans esdeveniments de la humanitat. Aquestes petites grans històries de la Història a què estan tan acostumats, i que articulen amb tanta exactitud com fredor; aquestes produccions d'aspecte impol·lut, excel·lents intèrprets i enorme interès dramàtic, on una certa superficialitat en el desenvolupament provoca que els aspectes sentimentals i melodramàtics acabin guanyant la partida als més ambigus, transcendents i, per què no, interessants.
Javier Ocaña – El País |
|