LA HISTORIA DE MARIE HEURTIN
 |
|
|
| |
SINOPSI
Pel·lícula inspirada en uns fets reals que van succeir a finals del segle XIX i que van tenir com a protagonista la jove Marie, la qual, incapaç de comunicar-se pel fet de ser sorda, muda i cega, va ser reclosa pels seus pares en un asil a càrrec de religioses.
(FILMAFFINITY) |
CRITICA
La petita salvatge
Encara que sigui més semblant a El milagro de Anna Sullivan que a El pequeño salvaje, La historia de Marie Heurtin (també, com aquestes, basada en fets reals) participa d'ambdues en la seva reivindicació de l'educació com la veritable i única llum per vèncer la foscor. Tant en el film d'Arthur Penn com en el de François Truffaut, aquesta premissa entroncava amb el naturalisme (no exempt de sentimentalisme) rigorós d'uns autors eminentment humanistes.
El curiós és que en el cas d'aquesta crònica de la conversió (en significat no sacre) d'una jove cega, sorda, muda i en estat quasi salvatge en algú capaç de comunicar-se i civilitzar-se, el missatge sobre la força de l'educació s'imposa al religiós. Sent, doncs, un film religiós (molt religiós, diria jo), advoca per l'home abans que per Déu, pel dur treball abans que per la providència i els miracles. Un parell de seqüències incideixen en aquesta curiosa situació: la primera conversa amb la mare superiora i el moviment de grua que tanca la pel·lícula. Utilitzant allò didàctic i físic més que l'espiritual, potser transcendint cap a aquest espiritualisme en dotar-lo d'humanitat, La historia de Marie Heurtin pot ser que irriti un públic jove o amb al·lèrgia als hàbits, però resulta més transgressora i moderna que molts intents de desxifrar allò diví en allò humà. Un servidor no pot sinó que defensar aquesta miniatura digna d'Arthur Penn, de François Truffaut o fins i tot de Dreyer. Miniatura lluminosa i emotiva (i molt) no exempta d'un delicat sentit de l'humor perquè... no són aquestes mongetes vuitcentistes en el seu refugi/escola per a sordmudes el més semblant a les seves homòlogues del segle XX de Sor Citroën?
A favor: Les dues actrius protagonistes.
En contra: Algunes escenes repetitives.
Suso Aria, Sensacine
|
|
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: