No té la vistositat ni la qualitat cinematogràfica d'altres films del gènere i repeteix esquemes i tòpics, però Amanece en Edimburgo (‘Sunshine on Leith’) funciona gràcies a la seva simplicitat, a la seva frescor i als seus intèrprets. L'objectiu dels productors, quan per fi van aconseguir comprar els drets d'un dels musicals més reeixits de Gran Bretanya guanyador del premi TMA al Millor Musical de l'Any, era configurar-se com el Mamma Mia! escocès i, amb fissures, ho aconsegueixen.

A diferència de la cinta de Phyllida Lloyd, Amanece en Edimburgo és molt més localista, de fet el guionista va canviar diversos aspectes del guió per internacionalitzar una història (la del musical original) amb una idiosincràsia molt escocesa, i a més s'estrena quan la regió es prepara per al referèndum que podria independitzar-la del Regne Unit. Tampoc el seu director, Dexter Fletcher, en altre temps nen actor, londinenc de soca-rel i artífex de Wild Bill (2011), ha comptat amb un repartiment d'estrelles hollywoodenques; sinó que ha optat per combinar actors anglesos amb escocesos com Peter Mullan, AntoniaThomas, Jasin Flemyng, Freya Mavor, Jane Horrocks, Paul Brannigan o George MacKay.

Rostres nous, amb bona veu i amb carisma per, en definitiva, formar part del repartiment d'una comèdia romàntica que és la base d’Amanece en Edimburgo. La cinta relata les aventures i enamoriscaments dels quatre membres d'una família resident a Edimburg: pare amb filla bastarda, mare abnegada, filla amb xicot però sense ganes de compromís i fill nacionalista escocès amb xicota anglesa –que riu-te’n del garbuix d’Ocho apellidos vascos–. Aquí, com en la cinta espanyola, i com en gairebé totes les comèdies romàntiques excepte honroses excepcions, s'acaba amb una defensa de la família unida per sempre i dels valors escocesos –que no s'oblidi això últim.

Si Mamma Mia! (2008) no era una cinta sobre ABBA, Amanece en Edimburgo tampoc ho és sobre The Proclaimers, el duo escocès que té entre els seus grans èxits “I’m gonna be (500 milles)“, encara que les seves cançons són l'excusa per al relat romàntic amb un fi de festa grupal que és un punt àlgid d'aquesta feelgood movie correcta amb la qual no quedaràs malament si la recomanes.