CRÍTICA

Continuació de Tres metros sobre el cielo, basada també en la reeixida novel·la de Federico Moccia. A Tengo ganas de tí l'autor ens captiva amb una deliciosa novel·la que ens parla de desitjos, amor i somnis, i a diferència de la primera part, els personatges han madurat i evolucionat a partir del desamor sofert.

Mentre que Tres metros sobre el cielo és una història sobre la brillantor de l'adolescència, sobre la màgia del primer amor i sobre la pèrdua de la innocència, Tengo ganas de tí fa un retrat sobre les dificultats d'esdevenir adult, sobre la complicació de tornar-se a enamorar quan t'han destrossat el cor. I retrata aquesta època, un instant abans de la maduresa, en què es prenen les decisions que marcaran la resta de la teva vida.

Tengo ganas de tí recull els mateixos personatges de la primera pel·lícula anys després, per acompanyar-los en un retorn als mateixos llocs transitats llavors, per descobrir com els esdeveniments, els drames i les pèrdues de la primera pel·lícula havien afectat les seves vides. Perquè Tengo ganas de tí és també això, una pel·lícula d'absències. Sobre com és de difícil cobrir el buit dels que se n'han anat. Un retrat de les restes del naufragi. Una història d'amor des del desamor.

www.cinedor.es