Crec recordar que les úniques paraules interessants en l'última cerimònia de l'Oscar van sortir de l'esmolada boca de Charles Ferguson, creador d’Inside job. Va citar els delinqüents de guant blanc que després d'haver causat una ruïna mundial segueixen al carrer i escandalosament rics. Se suposa que Ferguson s'ha proposat fer un documental, però en el seu intent per ser realista i didàctic li ha sortit una extraordinària pel·lícula de terror. Jo, almenys, experimento progressiva i infinita por davant la classe magistral que Ferguson ens ofereix sobre una cosa tan confusa com l'economia. Aquest paorós i racionalista relat, que hauria de ser exhibit en totes les escoles perquè els nens i nenes entenguessin les essències i els mecanismes del frau i de la rapinya, la naturalesa i la metodologia de monstres pulcres que enfonsen en la misèria els estalvis, el treball, les hipoteques, les il·lusions de milions de persones, té pròleg, desenvolupament i desenllaç.

Comença en un paradís anomenat Islàndia, el país amb la renda per càpita més alta d'Europa, inacabables prestacions socials, autosuficient en l'energia, amb generalitzada qualitat de vida, quelcom proper a la utopia. És el lloc sobre el qual posen els encorbatats vampirs per arrasar el que semblava inexpugnable. D’allà ens traslladen a Nova York, al cor de la bèstia, on banquers privats i públics, executius i polítics que intercanvien els seus papers amb desvergonyida naturalitat i protegits per lleis que ells han decretat, provoquen el col lapse econòmic mundial per haver passat dècades venent fum, jugant amb allò inexistent, especulant en pla hiena, fent-se immensament rics en els daltabaixos que provoquen i que pagaran els innocents, acumulant propietats, avions privats i iots en grau tan excessiu que els resultarà impossible gaudir-los, acumulant i tapant merda, estimulats contínuament per aquesta pols blanca que els fa sentir déus i putes de superluxe que relaxen l'extenuant treball de robar el proïsme. En aquest engranatge participen eminents catedràtics de teoria econòmica, assessors de la Casa Blanca, mercenaris de coll emmidonat, un aterridor focus de corrupció que cobra xifres marejants d'aquests banquers que es declaren en fallida. Evidentment, la majoria d'ells es nega a ser entrevistat, però els menys astuts o massa arrogants que s'atreveixen a donar la cara i a oferir els seus impossibles arguments queden retratats com el que són, gàngsters que se saben impunes per molt que els interrogui i acorrali aquesta mosca collonera anomenada Charles Ferguson.

Matt Damon exerceix de narrador en la història de la infàmia. No és casual. I entens les raons del seu desencant davant Obama. Si el que ens han explicat abans et provoca estupor i angoixa, el final aconsegueix posar-te els pèls de punta. Els brivalls no només han esquivat el càstig, sinó que aquest modèlic president els ha recol·locat per dirigir l'economia dels Estats Units. Han estat, són i seran els reis del sistema. Tot està lligat i ben lligat.