SINOPSI

En Brendan és un jove monjo a l’Irlanda del segle IX, atrafegat, com la resta dels habitants de l’Abadia de Kells, a construir una muralla que protegeixi el recinte monàstic dels atacs dels víkings. La seva vida s’omplirà de fantàstiques aventures, però després de conèixer un altre monjo arribat de terres estrangeres i que té com a missió tenir cura d’un llibre que encara resta inacabat.

CRÍTICA

Ara que el cine d'animació sembla cada vegada més còmodament instal·lat en el regne digital i el 3D, que aquests dies arribi a les nostres pantalles una pel·lícula com The secret of Kells és gairebé un miracle. Dibuixada gairebé exclusivament a mà, aquesta joieta irlandesa ens retrotreu a altres temps, no només a l'era de l'animació analògica sinó a les filigranes i les ornades cal·ligrafies amb què els monjos de l'edat mitjana omplien els seus llibres. «La meva intenció va ser crear una animació genuïnament irlandesa», explicava fa uns dies Tomm Moore, codirector del film amb Nora Twomey, via telefònica. «Vaig començar fixant-me en l'art celta, en el tipus de motius que sovint es poden veure als pubs i en forma de tatuatge, però aviat vaig comprendre que la meva inspiració ideal estava al Llibre de Kells».

Potser el gran tresor nacional d'Irlanda, el Llibre de Kells és un manuscrit exquisidament il·lustrat que conté els quatre evangelis del Nou Testament. De la mateixa manera que cada un dels seus marges està ple de glorioses decoracions, cada pla de The secret of Kells està adornat amb motius d'imatgeria celta, bíblica i pagana que floten com a microorganismes sota un microscopi. Per moments, la pantalla es divideix a manera de tríptic. «Després de tot, les tècniques narratives de la pintura de l'edat mitjana i les de les novel·les gràfiques modernes no són tan diferents», opina Moore.

La història se situa en un monestir del segle IX, on Brendan, un nen monjo de 12 anys, intenta ajudar el mestre Aidan, un famós il·lustrador, a completar el llibre sagrat abans que les ferotges hordes de víkings els ataquin. El missatge, confessa Moore, és obvi: «Es tracta d'incidir en la necessitat de preservar l'art fins i tot en moments difícils. També he volgut recordar als nens com és d'important ser lleial a la pròpia família. De fet, Brendan està inspirat en el meu propi fill».

LLEGENDA I HISTÒRIA / […] En qualsevol cas, també per als més joves Moore i Twomey deixen clar que la saviesa no només està als llibres, sinó també en l'observació de la naturalesa. Més enllà dels murs del claustre, el món de The secret of Kells està poblat de boscos al·lucinògens amb arbres de branques en espiral, resplendents eixams de papallones, fades màgiques i monstres mítics.

Moore, doncs, se situa més a prop de la llegenda que de la Història. «No hem volgut recrear fidelment el procés d'escriptura del llibre, ni la col·lisió entre paganisme i cristianisme a Irlanda. Suposo que l'element més realista de la pel·lícula és el retrat de la vida clerical de l'època». Pel que fa a aquesta qüestió, és curiós que els monjos de Kells componen un gresol de races i nacionalitats. «Sí, el llibre està ple d'icones i tipus de tinta diferents sens dubte procedents de l'Àfrica i el Pròxim Orient, fet que demostra que aquella societat era molt cosmopolita. Vam tenir un especial interès a demostrar que existeixen paral·lelismes clars entre la Irlanda de llavors i la Irlanda dels últims 10 anys».

Nando Salvà, El Periódico