SINOPSI

L’Eric, un carter asfixiat pels problemes, no pot deixar de demanar-se  què és el que faria Eric Cantona, el llegendari davanter del Manchester United, si estigués a la seva pell i hagués d’enfrontar-se a les explicacions llargament ajornades que a ell encara li resten per oferir.

Woody Allen va escollir Humphrey Bogart. Ken Loach ha preferit Eric Cantona. El mite de la cultura popular (el cinema, el futbol), enaltit fins a la categoria d'àngel de la guarda que vetlla per l'existència d'una ànima en pena necessitada d'afecte i consell. La figura, dissenyada per Allen en Sueños de un seductor, de la qual va ser escriptor i protagonista, és rescatada per Loach i el seu guionista, Paul Laverty, a Buscando a Eric, una hilarant comèdia dramàtica d'aire social, esperit lliure, toc de faula onírica i aroma futboler.

Laverty i Loach han recuperat el to de Mi nombre es Joe, una de les seves grans col·laboracions, i han calcat la seva estructura dramàtica. Així, un secundari assetjat pel lumpen criminal, amb què el protagonista manté forts llaços d'unió, obliga l'antiheroi quotidià en plena sortida del fang a introduir-s’hi novament per exercir una última acció que salvi el company. Tanmateix, al contrari que en aquella pel·lícula de 1998, Loach sembla aguaitat per un nou estat d'excitació i Cantona, exfutbolista del Manchester, imprevisible dins i fora del camp, el porta de la mà per compondre un desenllaç a l’estil Frank Capra basat en l'amistat i la bona voluntat. Pot ser que, com ja li ocorria a Mi nombre es Joe, siguin innecessàries les visualitzacions de les històries del passat, però es tracta de detalls menors en una obra d'efervescent entusiasme, culminada amb una d'aquestes meravelloses jugades col·lectives que immortalitzen el futbol, que immortalitzen la vida.