FELLINI 8½


Direcció_
Federico Fellini País_Itàlia i França Any_1963 Durada_135 min Gènere_Drama Intèrprets_Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimeé, Sandra Milo Guió_Federico Fellini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli, Brunello Rondi Producció_Angelo Rizzoli Música_Nino Rota Fotografia_Gianni di Venanzo


Edat_
SINOPSI

Guido Anselmi és un director de cinema que s’enfronta a una tràgica sequera creativa. Per si això no fos suficient, la seva vida personal és un castell de sorra que, de mica en mica, es va ensorrant al seu voltant. D’aquest paisatge desolador, naixerà, però, una gran obra...
CRÍTICA

[...] Fellini Ocho y medio és una de les joies més personalíssimes que ha desbordat en una pantalla el particular univers d'un realitzador únic i irrepetible com va ser Federico Fellini.

Fellini va aconseguir amb el seu Ocho y medio un d'aquests escassos miracles que molt de tant en tant es prodiguen en el cinema: la ficció que parteix de la pàgina en blanc, de la falta d'inspiració del seu protagonista que acaba, en darrera instància, constituint l'obra en si mateixa, aquella que hem estat tenint en compte sense saber de ciència certa de què ens parlava o quines eren les seves pretensions. Aquest protagonista no era un altre que Guido Anselmi (Marcello Mastroianni), el més explícit de tots els alter egos que el cineasta va crear durant la seva filmografia, un director de cinema que no té la menor idea de què fer amb la seva pel·lícula i que fuig constantment de la realitat per refugiar-se en els seus records, fantasies i evasions. En elles, Guido rememora la seva infància a través dels balls de la Saraghina o fantasia amb la dominació a cop de fuet de totes les dones de la seva vida en la magistral escena de l'harem. Passatges que dilueixen els límits de la realitat i estableixen un nou ordre, el fellinià, on l'anàrquica imaginativa d'aquest il·lusionista darrere de la càmera s'apodera de gairebé la totalitat dels plans de forma màgica, inexplicable als ulls de tot espectador disposat a participar de la seva fascinació.

Titulada Ocho y medio perquè es tracta de la pel·lícula que fa vuit i mig en la filmografia del seu autor (el mig correspon a la suma dels segments “Un’agenzia matrimoniale” i “Li tentazioni del dottor Antonio”, respectivament pertanyents a L’amore in città i Boccaccio ‘70), suposa una de les celebracions més grans de la creativitat de l'artista, una fe cega que aquest pot crear les manifestacions més altes fins i tot sense tenir res a dir. A la seva manera, és també un atac a la pretenciositat i pompositat del cinema, exemplificada en la monstruosa plataforma espacial amb què Guido ha de fer la seva pel·lícula, i que al final no serà sinó l'excusa per fer desfilar  tots els personatges de la seva vida i, per extensió, els de la vida de Fellini (ja que després de la il·lusió de suïcidi de Guido, és l'ànima del director la que veritablement ocupa la pantalla sota la pell de Mastroianni). És aquest el moment en què Fellini ocho y medio assoleix el sentit últim del que vol dir, que surt dels llavis del mateix Guido quan ens diu que la vida és una gran festa i ens convida a celebrar-la junts. Anselmi comença llavors a orquestrar els assistents, al compàs d'una banda que apareix amb l'única justificació que Fellini no entén l'espectacle de la vida, de la seva vida, sense l'acompanyament musical del mestre, el seu inseparable Nino Rota.

Per totes aquestes raons, Fellini ocho y medio és una obra única i irrepetible. Potser imitable, potser renovable però presumiblement intemporal. Perquè en ella el cinema ha superat la realitat mateixa, ha constituït la seva pròpia en què no tots poden creure, però que enlluerna a tots aquells que en quedem enamorats..

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com