SINOPSI

Abandonada pel seu marit i amb dos fills al seu càrrec, la protagonista de Frozen river troba la forma de tirar endavant ajudant immigrants il·legals a creuar les gelades aigües del riu San Lorenzo, frontera entre els EUA i el Canadà.

CRÍTICA

Als marges de la societat, hi viu molta gent que no és realment ‘marginal’. Vull dir que no és ni delinqüent ni asocial. Simplement viuen ‘al marge’, fora de les normes de conducta considerades normals per una societat massa controlada. Ray Eddie és una dona treballadora que forma part d’aquest grup. Ella només vol comprar-se una casa per viure-hi amb els seus dos fills, T. J., de quinze anys, i Ricky, el més petit. Però quan el seu marit desapareix amb els diners per fer-ho, no tindrà més remei que trobar la manera de guanyar-los de nou amb una feina una mica complicada: creuar un frozen river, és a dir, un riu gelat, el San Lorenzo, que separa l’estat de Nova York de la província del Quebec, al Canadà, portant immigrants clandestins al seu cotxe amb la col·laboració de Lila, una dona índia amb qui establirà una curiosa amistat mentre travessen la reserva Mohawk que separa ambdós països.

Frozen river no és una pel·lícula indie més. És un poderós melodrama de personatges femenins que justifiquen la nominació a l’Oscar de Melissa Leo com a millor actriu gràcies a la complicitat que li serveixen, per una banda, Misty Upham, l’índia que “no treballa amb blancs”, i en especial Charlie McDermott, en el paper del seu fill gran.

La importància del paisatge
Aquest esplèndid film té en el seu paisatge una de les raons més importants de la seva originalitat. La línia horitzontal que talla el fotograma, delimitant dos espais blancs, el del cel i el del gel del riu, que a la vegada separa dos països, els Estats Units i el Canadà, deixant al mig una terra de ningú, la reserva dels indis Mohawk, és una bona metàfora de la fina línia que separa el que està bé del que no ho està en la vida d’aquestes dues dones tan diferents entre si i al mateix temps tan iguals en la seva sensació de no pertànyer a cap lloc, d’estar al mig del paisatge, entre dos móns.

Courtney Hunt va guanyar molts premis amb la primera versió de Frozen river, un curtmetratge on ja apareixien les dues protagonistes, Ray i Lila. En convertir-la en un llarg, la història ha guanyat en complexitat, ja que permet que personatges com el del fill, l’amic de Lila i el policia agafin una importància en la història. Frozen river es pot considerar un thriller de frontera, però en realitat el que et queda a la memòria després de veure’l és el record d’un guió perfecte, unes imatges impactants per la seva blancor i la impressió que el concepte de família canvia molt amb l’aparició de noves fórmules de convivència basades en l’amistat i la solidaritat més que en els lligams de la sang. Sense caure en cap moment en el sentimentalisme fàcil, acaba donant una espurna d’esperança. No tinc cap dubte que Frozen river hauria de ser un dels títols de l’any.

Nuria Vidal, Time Out