SINOPSI
De Disney i Pixar ens arriba Up, una comèdia sobre un venedor de globus de 78 anys, Carl Fredricksen, qui finalment aconsegueix dur a terme el somni de la seva vida en enganxar milers de globus a casa seva i sortir volant rumb a Amèrica del Sud. Però descobreix massa tard que el més gran dels seus malsons s'ha embarcat també en el viatge: un optimista explorador de 8 anys anomenat Russell.

labutaca.net

CRÍTICA

Haurem arribat al cim de Pixar amb aquesta pel·lícula? Sí, ja sé que cada estiu sembla que s'ha assolit una cota insuperable, que quan tots ens preguntàvem si es podia assolir més gran perfecció tècnica que a Ratatouille, ens van despatxar WALL•E (Batalló de neteja), una cinta que no només portava encara més enllà l’assolit per aquella, sinó que a més aconseguia travar una història més rodona, més ajustada en ritme. Però és que el nivell de Up, ara sí, resulta gairebé impossible de creure que es pugui superar en un lliurament posterior, tant en l’aspecte visual com en la carcassa de la història. I sobretot, la sospita creix encara més si tenim en compte que el que s'aproxima en l'horitzó de Pixar són seqüeles… i sí, val que Toy Story 2 els hi va sortir rodona, però no ho sé, no ho sé…

En certa manera, no seria temerari dir que Up sintetitza totes les troballes de la companyia durant aquests anys: l'atreviment amb una història que sobre el paper només pot sonar escabellada (i de què el viatge en una casa sostinguda per milers de globus d'heli és només la primera i no més gran aposta de risc); la construcció d'un protagonista que s'escapa dels cànons del que Hollywood espera d'un heroi (en aquest cas, un ancià vidu, solitari i amb dificultats per caminar); l'acompanyament d'uns secundaris inoblidables (una mica heretat de la mateixa tradició Disney, en aquest cas concretat en un escolta grassonet i molt repel·lent, un ocell impossible i un gos que parla), amén d'un dolent modèlic; un guió ple de girs, en el què la sorpresa no s'esgota; un amor profund per una herència no només cinematogràfica, sinó també cultural (l'èpica ingènua d'un Verne, un Conan Doyle, un Wells); i un apartat tècnic simplement meravellós, amb un gust pel detall i una capacitat poètica extrems que, a més, integren el 3-D com eina per introduir-nos en el seu món, no per treure'ns d'ell amb trucs barats de fira.

No faríem cap favor als espectadors si avancéssim, ni tant sols una mica, l'argument, i en aquest cas cal reconèixer l'habilitat d'uns estudis que, en seus tràilers, saben mostrar prou per despertar l'interès, però guardant-se bons asos a la màniga. I donaria per a pàgines i pàgines el recompte d'una iconografia plena de moments que farien les delícies de molts artistes, des dels gossos cambrers a aquestes imatges de la casa flotant i fins i tot penjant d'un fràgil ancià i un nen xerraire. I per si fóra poc mèrit haver aixecat una cinta que no només es sosté, sinó que aconsegueix a més, amb la seva arriscada estètica que frega l’excèntric i la imaginació desbocada, un blockbuster capaç de rebentar les taquilles… Una demostració, al costat de Los mundos de Coraline, de que encara és possible aconseguir la quadratura del cercle entre qualitat, ambició i recaptació. Però és clar, per a això fa falta talent, i això és una cosa que aquests nois atresoren i reguen cada dia.

Això sí: com en l'anterior lliurament de Pixar, no s'oculta que Up parla de coses més pròximes, en el fons, a les vivències d'un adult que a les d'un nen, per molt que la trista condició del petit Russell resulti massa familiar a molts dels nans que s’asseuen al pati de butaques. I és que no és poca cosa que, després del somriure, s'oculti una llàgrima que, segur, deixarem escapar de manera furtiva [...]. Que no diguin que una pel·li de dibuixos ens va fer plorar…

Miguel A. Delgado_labutaca.net