CONTROL


Direcció_Anton Corbijn País_Anglaterra Any_2007 Durada_122 min Gènere_Biopic, drama, musical Intèrprets_Sam Riley,Samantha Morton, Alexandra Maria Lara, Joe Anderson Guió_Matt Greenhalg, basat en la novel·la autobiogràfica Touching from a distance de Deborah Curtius Producció_Orian Williams, Anton Corbijn i Todd Eckert Música_Joy Division i New Order Fotografia_Martin Ruhe Vestuari_Julian Day Estrena a Espanya_08/04/2009

Edat_ + 13 anys
SINOPSI

L’epilèpsia i els fàrmacs que prenia per controlar els devastadors efectes de la malaltia, li destrossaven el cos; la incomprensió i el conflicte que sentia entre l’amor que li inspirava la seva dona i l’atracció per la seva amant el turmentaven incansablement…Anton Corbijn, el prestigiós fotògraf que ha posat davant la seva càmera bona part de les grans estrelles del pop de les darreres dècades, ens apropa a la figura d’Ian Curtis, geni, poeta maleït i màrtir del rock.

CRÍTICA

"Ian estava molt interessat a explotar el costat malaltís dels cervells de les persones." Així s'expressava Bernard Albrecht, guitarrista de Joy Division i amic del malaguanyat cantant i compositor Ian Curtis.

Sobre la seva desventurada i curta existència, el director novell holandès Anton Corbijn ha gestat l'excel·lent biopicControl, que no s'ha cansat d'aconseguir premis internacionals: el Bafta de l'Acadèmia Britànica de Cinema al millor guió; els London Critics Circle Film Awards a millor pel·lícula, millor director novell i millor actor novell; els Empire Awards a millor actor novell i millor banda sonora; els British Independent Film Awards a millor film independent britànic, millor director, millor actor novell, millor actor de repartiment i el Douglas Hickox al director, i el Càmera d'Or del Festival de Cannes. Una allau de guardons oficials i independents per a un film del qual la revista Rolling Stone ha dit que és "una pel·lícula que no es veu, se sent".

Rodada en un hipnòtic blanc i negre, Corbijn -de la mateixa generació que els Joy Division, els quals va conèixer- ho justifica per la mateixa estètica i dinàmica del grup: "Els meus records de Joy Division són en blanc i negre. L'arxiu visual que hi ha del grup és en blanc i negre en un 99 per cent. Les revistes musicals de finals dels setanta i començament dels noranta s'imprimien en blanc i negre i només les bandes que tenien gran èxit disposaven de fotografies en color. Les cobertes dels seus discos també eren en blanc i negre i els tons de la seva roba eren grisencs."

Fotògraf de prestigi i autor d'infinitat de portades d'estrelles del pop i de videoclips, Anton Corbijn aconsegueix una intensitat que recorda la buidor existencial i la imaginació de les fotografies de mestres com Cartier-Bresson. L'aire metafísic de la història, les referències poètiques d'Ian i els mateixos versos de les cançons ens duen a l'abisme, al rerefons funerari on es va precipitar el preclar compositor britànic. Resulta curiós que la primera pel·lícula de Corbijn sigui sobre un personatge que va tractar personalment. De fet, algunes de les seves fotos van ser utilitzades per a les estilitzades cobertes dels discos de la banda [...]

David Castillo, diari AVUI

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com