SINOPSI

John Halder és un professor de literatura a l’Alemanya dels anys trenta. Les seves tesis favorables a l’eutanàsia, plasmades en un llibre, ben aviat cridaran l’atenció dels jerarques nazis. Amb el seu interès arribarà l’èxit i l’ascens social d’un home que, de mica en mica, gairebé sense adonar-se’n, acabarà fatalment seduït per la brillantor del poder.

CRÍTICA

Les pel·lícules de nazis semblen no tenir fi. Des d’El gran dictador (Charles Chaplin, 1940) que no hi ha temporada en què no s’estreni alguna pel·lícula on s’escolti el Heil Hitler. Encara recent l’èxit d’El niño con el pijama de rayas (2008), ens arriba aquesta producció que, tot i situar-se en el context històric de l’Alemanya dels anys trenta, toca un tema universal que es podria traslladar perfectament a qualsevol règim o situació actual: el de l’home que, per por i cobdícia, es ven i es deixa corrompre per arribar a una posició socialment més elevada.

És la història d’un professor, tranquil, de pensament lliberal i bon ciutadà, que ha escrit un llibre en defensa de l’eutanàsia. Als nazis els interessa fitxar intel·lectuals per a les seves files i ell, sense adonar-se’n, s’hi trobarà involucrat fins al coll. El seu matrimoni, els seus amics i tota la seva vida experimentaran un canvi radical.

Sense arribar al nivell d’altres interpretacions, Viggo Mortensen compleix amb el seu paper, cosa normal tractant-se d’un actor de la seva categoria. I un dels encerts del film, basat en l’obra teatral de C. P. Taylor, estrenada a Londres el 1981, és l’acurada ambientació i direcció artística.

Carles Mir, Time Out