CRÍTICA
Sota un títol castellà tan extremadament convencional
i intercanviable com La sombra del poder hi ha l'adaptació de
la minisèrie de la BBC State of play, prestigiosa
producció televisiva inèdita a casa nostra que seria
oportú recuperar. Si l'original adoptava les claus genèriques
del thriller polític, la pel·lícula
s'emmiralla clarament en una tradició recuperada en els darrers
anys per títols com Zodiac: el suspens conspiratiu
desenvolupat als anys 70 per directors com Alan J. Pakula (L'últim
testimoni, Tots els homes del president).
En aquest sentit, és coherent que darrere la càmera
hi hagi Kevin MacDonald, que ja va abordar la corrupció governamental
a L'últim rei d'Escòcia, i encara ho és
més que en el guió participi el guionista de moda Tony
Gilroy: La sombra del poder participa de la tensió paranoide
de la saga de Bourne i, sobretot, de la denúncia de les grans
corporacions de Michael Clayton i Duplicity. Gens
casualment, la història està adaptada també per
dos autors interessats en les intrigues polítiques i el periodisme:
Matthew Michael Carnahan (Lleons per xais) i Billy Ray (El
preu de la veritat, L'espia).
La sombra del poder és un espectacle entretingut
que, de passada, ofereix interessants apunts sobre la col·lisió entre
l'esfera privada i la pública, sobre la dificultat del reporter
de mantenir la imparcialitat i sobre l'ocàs de la premsa escrita
tal com la coneixem. També és cert que algun element
resulta massa convencional (la relació de buddy movie entre
el veterà i la novella), s'abusa dels cops d'efecte i en algun
instant trontolla la versemblança: en aquest temps de gabinets
de premsa i de retallades de plantilla, costa una mica creure's la
figura del periodista detectiu i el fet que s'assignin quatre persones
a cobrir un sol cas. Però el conjunt és una obra sòlida
i vibrant, una peça de gènere amb espurnes d'intel·ligència.
Xavier Roca, diari
AVUI