SINOPSI

Ella no ho va buscar, simplement va ocórrer. Primer van ser mirades, una atracció. Però res d'això havia de passar. Inge té uns seixanta anys i escaig. Porta 30 anys casada i estima el seu marit, però se sent irresistiblement atreta per Karl, un home més gran que ella, de 76 anys. Hi ha passió. Sexe. De sobte, torna a sentir-se jove una altra vegada.

labutaca.net

CRÍTICA

Pot una història d'amor entre gent gran enganxar tant com una altra entre gent jove, sexi i atractiva? Doncs la resposta és sí, o almenys això és el que passa en aquesta pel·lícula d'Andreas Dresen, la valenta i notable En el séptimo cielo (Wolke 9). La cinta narra la història d'una dona gran que inicia una aventura amb un home que també ha entrat ja en la tercera edat. Es tracta d’Inge (Ursula Werner), una cosidora que li arregla un parell de pantalons a Karl (Horst Westphal). Ell s’emprova els pantalons, ella li fa uns ajustos... i passa el que ha de passar, que els dos acaben ajaguts a terra arrabassats per la passió.

Inge torna amb el seu marit, Werner (Horst Rehberg), i intenta tornar a la seva rutinària existència, però no pot treure's a Karl del cap, i resulta que ell tampoc pot oblidar-la a ella. Així que els dos continuen amb la seva aventura, Inge lluita contra els seus sentiments per no seguir traint qui ha estat el seu marit durant 30 anys, però no aconsegueix evitar el plaer que li suposa la seva relació amb el seu encantador amant.

Quan Inge confessa l'adulteri a la seva filla Petra (Steffi Kuhnert), aquesta anima la seva mare a continuar amb la relació si estar amb Karl la fa feliç, però l’aconsella que s’ho calli, que ho mantingui en secret. El sentiment de culpa és enorme, i encara que Inge intenta traslladar un bocí del bon humor de la relació amb Karl al seu matrimoni, la cosa no funciona, i decideix confessar la traïció a Werner, un bon home, però una mica simple. Inge busca l’absolució i la comprensió, però Werner es sumeix en una profunda depressió.

Dresen ha fet una pel·lícula molt naturalista, usant la il·luminació i l’enquadrament per establir el to emocional en cada escena. Quan Inge està amb Werner en l'apartament familiar, els espais són foscos i enrevessats, i la parella repassa els moments de la seva vida en comú amb aquest sentit de la monotonia que existeix en les relacions tan llargues. Però on Werner es troba còmode, Inge s'ofega i intenta un canvi. No troba el que necessita en la seva relació matrimonial i ho busca fora, trobant una nova llum en la seva vida.

Les escenes que comparteixen Inge i Karl són diferents, són més brillants, sobretot les escenes de sexe, que s'emboliquen en un blanc extraordinari que evoca l'alegria que radien els dos protagonistes, el seu amor i la tendresa que han trobat l'un en l'altre.

No és comú veure una pel·lícula en la qual l'amor (per no parlar del sexe) entre persones grans es plasmi amb aquesta bellesa. La nuesa es mostra com quelcom perfectament natural, mai gratuïta, i les interpretacions dels tres personatges principals són sensacionals, el que fa que el públic es fiqui en la història amb una gran facilitat. En el séptimo cielo va guanyar el premi “Un certain regard” al Festival de Canes, el que reflecteix l'estima del jurat per la manera com aquesta pel·lícula retrata l'amor i el sexe no com quelcom que només pertany als que són bells i atractius. És una llàstima que En el séptimo cielo no tingui una estrena massiva, però si teniu l'oportunitat, aneu a veure-la.