SINOPSI

Fausta pateix de “la teta asustada”, una malaltia que es transmet per la llet materna de dones maltractades durant l'època del terrorisme al Perú. Els infectats neixen sense ànima, perquè de l'ensurt es va amagar sota terra, i carreguen un terror atàvic que els aïlla completament. Però Fausta amaga alguna cosa més, guarda un secret que no vol revelar, fins que la sobtada mort de la seva mare desencadenarà fets inesperats que transformaran la seva vida i la d'altres.

labutaca.net

CRÍTICA

Els anys 80, el grup guerriller Sendero Luminoso va sembrar el terror entre la població del Perú causant accions violentes i nombroses morts. En aquest context moltes dones van ser violades i va sorgir una creença supersticiosa que deia que aquestes dones transmetien als seus fills, per mitjà de la llet materna, l'anomenat mal de “la teta asustada”, pel qual els nens naixien sense ànima. Fausta és una jove que acaba de perdre la seva mare, que va ser violada en el passat. Ara Fausta se sent indefensa, i no pot treure's del cap la por de ser agredida, por que li ha inculcat la seva mare. Per això, s'ha posat una patata a la vagina perquè no la toquin, però el tubercle ha produït arrels i això li produeix infecció i marejos. La jove viu amb els seus oncles en un casot d'un barri pobre de Lima, i es dediquen a organitzar casaments per tirar endavant.

Claudia Llosa, neboda llunyana del director Mario Llosa, dirigeix, després de la seva opera prima, Madeinusa, el seu segon llargmetratge. En el film s'endinsa en el susdit mite de “la teta asustada”, centrant la història en la jove Fausta, una noia retreta, callada, seriosa, amb baixa autoestima i que té por que abusin d'ella. Tot i que la guerra va acabar i el seu oncle li diu que ningú li farà mal, ella té por dels homes, als quals ni s'acosta. Les seves cançons en l'antiga llengua quítxua l’ajuden a consolar-se, però Fausta ha de, i voldrà, en un moment determinat de la trama, trobar una sortida a aquest desassossec interior que està acabant amb ella.

Per descomptat, l'espectador aliè a la història del Perú i a aquest mite o llegenda que circula entre la seva gent, li costarà entendre la protagonista i aquesta por del passat. Per descomptat, més inversemblant resulta el fet que la noia s'hagi posat al cos una patata, al·legant que “el fàstic deté els fastigosos”. De totes maneres, la pel·lícula ha omès seqüències desagradables, ja que tot s'intueix o es relata en forma de cançons. Així mateix, alguns passatges arriben a despertar el somriure del públic, com les extravagants i ridícules festes que organitzen els personatges.

La família es dedica a organitzar banquets de casament, però en cap moment es veu una actitud religiosa. Només Fausta sembla que respecta i creu en alguna cosa, encara que això la faci viure ancorada en el passat. És l'única que no oblida, ja que en els altres personatges no s'observa, per exemple, un mínim respecte als difunts. És el cas de l'àvia que mor i per no pagar un simple taüt per enterrar-la, la deixen al terra de l’habitació, embolicada amb llençols, davant els ulls impassibles de tots. I no obstant això, malgasten la “plata” en el vestit de núvia d'una de les filles, perquè s'ha encapritxat que el vestit tingui més tela.

L'actriu peruana Magaly Solier compon un personatge complex, que l’espectador triga a sentir pròxim. Sobretot per aquesta amargor que l’aclapara, i aquest sense sentit de no saber acceptar la nova realitat que l'envolta. El passat devia ser horrorós, però va ser passat, i cal saber pair-lo i seguir endavant.