SINOPSI

Che: Guerrilla arrenca amb el Che en el més alt de la seva popularitat i poder després de la Revolució Cubana, quan pronuncia un vehement discurs a les Nacions Unides, refermenat el seu compromís amb la lluita del Tercer Món contra l'imperialisme dels EUA. Més que un soldat, el Che és una glamurosa figura de nivell mundial. De sobte desapareix sense deixar rastre. Per què se n'ha anat de Cuba? On ha anat? Potser segueix amb vida? El Che reapareix d'incògnit a Bolívia, irrecognoscible i realitzant operacions encobertes. Organitza un petit grup de camarades cubans i reclutes bolivians per començar la Gran Revolució Llatinoamericana. La campanya boliviana del Che és una aventura de tenacitat, sacrifici, idealisme i guerra de guerrilles que en darrer terme fracassa, i condueix el Che a la seva mort.

CHE: GUERRILLA. ACTORS SOTA LA PELL DEL REVOLUCIONARI

El cinema sempre ha manifestat una fascinació particular pels noms que van canviar el curs de la història, i amb ells gaudeix d'un indubtable filó. No és cap secret que Ernesto Che Guevara és un d'aquests noms i que el cel·luloide ha trobat, en les dues pel·lícules de Steven Soderbergh (o més ben dit, en les dues parts de la seva pel·lícula), la resposta a l'altura de la Revolució Cubana i el seu protagonista més gran. Així ho apunta la durada exhaustiva del projecte (en el seu conjunt, les dues parts ultrapassen de llarg les quatre hores), els mitjans a l'abast per escenificar la trajectòria del revolucionari i, sobretot, la mimesi sorprenent aconseguida per Benicio del Toro.

L'actor porto-riqueny, que ja vam veure a Che: el argentino en aquestes ocupacions, ja avançava una monumental encarnació que anava a l’una amb la mida de l'obra de Soderbergh. Ara ens arriba la segona entrega del retrat, Che: Guerrilla, per tancar el díptic i deixar clar que, si el Che s'ha convertit en una icona (una icona traficada fins a buidar-la de significat), llavors Del Toro és la representació d’aquesta icona en el cel·luloide. Tanmateix, no és l'únic que s'ha atrevit a posar-se sota la pell de Guevara. Un grapat de coneguts de la pantalla, en títols desigualment coneguts, han estat els seus predecessors. Vet aquí un grapat d'ells:

1. Paco Rabal a El Che Guevara (Paolo Heusch, 1968). Avui pocs sospiten que, probablement, el primer Che del cinema va ser l'interpretat pel gran Paco Rabal a finals dels 60. Va ser tan sols un any després que el guerriller fos afusellat a Bolívia quan Rabal va enfundar l'arma i es va emportar el puro a la boca per emular-lo. El film era una producció italiana que suposava la resposta immediata als fets i la necessitat de retratar el personatge per guardar-lo en la memòria cinèfila.

2. Omar Sharif a Che! (Richard Fleischer, 1969). Un enfocament ben diferent era el que donava Richard Fleischer a la Revolució Cubana en general i al Che Guevara en particular. Un dels cartells de la pel·lícula deia: "La verdadera història del Che Guevara, que va buscar un somni de justícia i llibertat... i va crear un malson de terror i violència!" No cal dir que aquesta era una contestació nord-americana que es contextualitzava en els anys posteriors a la presidència de John F. Kennedy i l'incident a la badia de Cochinos, amb la ruptura de les relacions entre Cuba i els Estats Units com a teló de fons. Es tractava més aviat d'un retrat desmitificador, poc interessat a ajustar-se als personatges. Si veure Omar Sharif exercint de Che ja pot sonar absurd, imaginin-se Jack Palance com a Fidel Castro.

3. Antonio Banderas a Evita (Alan Parker, 1996). Passarien gairebé tres dècades des de Rabal abans que un espanyol tornés a encarnar Ernesto Guevara. Seria Antonio Banderas en el musical Evita, que girava entorn d'Eva Perón (interpretada per Madonna) i no de l'argentí. El Che més aviat tenia assignat el paper de narrador i la seva aparició en escena donaria lloc a un ball amb Evita que, segons diuen, mai no va ocórrer.

4. Gael García Bernal a Diarios de motocicleta (Walter Salles, 2004). Salles va oferir una faceta poc coneguda del personatge i es va centrar en els seus viatges per Amèrica del Sud amb Alberto Granado, abans de començar la seva carrera revolucionària. L'encarregat d'interpretar un Ernesto Guevara en procés de lenta transformació cap al Che, seria un prominent i eficaç Gael García Bernal, que, curiosament, ja l'havia encarnat dos anys abans en el telefilm Fidel.

5. Eduardo Noriega a Che Guevara (Josh Evans, 2005). Com a mínim resulta curiós que Eduardo Noriega també fos una vegada el Che. Va ser el fill de Bob Evans el que li donaria l'oportunitat en aquesta cinta sobre els anys a Sierra Maestra. Aquesta producció independent, poc coneguda al nostre país, suposaria un dels últims precedents a l'obra definitiva que Soderbergh executaria tres anys després.

Jordi Revert_labutaca.net