SINOPSI

Salma, una viuda palestina, decideix lliurar batalla contra el ministre de Defensa d'Israel, la casa del qual limita amb el seu camp de llimoners, a la frontera entre Israel i els territoris ocupats. La policia no triga a decretar que els arbres de Salma representen una autèntica amenaça per al ministre de Defensa i la seva família, i ordena que es talin. Però Salma decideix lluitar per salvar els seus arbres i la seva vida.

labutaca.net

CRÍTICA

Les tragèdies, guerres, enfrontaments i conflictes, com l'inacabable de l'Orient Mitjà, es poden mirar des del reportatge d'actualitat, pel·lícules esquitxades de sang i terrorisme, o a partir de fets menuts i quotidians. Eran Riklis, realitzador israelià educat als Estats Units i autor de films com Final de copa (1993), Tentación (2002) o la premiada La novia siria (2004), ha preferit aquest últim camí per relatar l'absurd d'aquella situació.

Salma Zidane (Hiam Abbass), una viuda de quaranta-cinc anys resident en un petit poble palestí de Cisjordània i propietària d'un camp de llimoners, es troba de cop i volta que el ministre de Defensa israelià (Doron Tavory) en persona s'ha fet edificar una casa en la línia verda que divideix Israel dels territoris ocupats, i que voreja el seu únic patrimoni i herència de família: la parcel·la de llimoners. L'exèrcit israelià no triga a declarar que els arbres posen en perill la seguretat del ministre i ordena que siguin arrencats. El fill de Salma viu als Estats Units i les seves filles estan lluny, però la viuda decideix lluitar pels seus arbres. Emprèn una guerra legal que la portarà fins al Tribunal Suprem d'Israel. Contracta un jove lletrat palestí, Ziad Daud (Ali Suliman), que ha de desafiar un autèntic exèrcit d'advocats militars que compten amb el suport del Govern. El lletrat Ziad, de trenta-quatre anys, divorciat d'una russa que va conèixer mentre estudiava Dret a Moscou, s'enamora de Salma. Però la seva relació és complicada i perillosa perquè les viudes palestines no poden fer el que els vingui de gust, ni enamorar-se, i encara menys d'un home més jove.

Plena de coratge per seguir endavant amb el seu propòsit, malgrat les pressions que suporta dels dos costats, l'israelià i el palestí, s'obstina a salvar els arbres que el seu pare va plantar fa cinquanta anys i que representen un dolor de generacions. A l'altra banda del camp de llimoners, Mira Navon (Rona Lipaz-Michael), la dona del ministre, experimenta un despertar amb aquest conflicte. Perfecta dona d'un polític en ascens i infeliç en la seva nova, moderna i custodiada casa, se sent buida i sola, però sobretot descobreix amb qui està casada. D'aquesta manera, els llimoners constitueixen el fulminant del drama i la metàfora de dos pobles, compostos d'éssers humans amb els seus patiments i somnis quotidians, en absurda confrontació. Les dues dones solitàries, tan diferents i semblants, sense que arribin a dirigir-se la paraula, semblen estar unides en el silenci d'una mateixa causa.

Cinema polític des de l'anècdota i drama universal sobre la intolerància, Los limoneros, que va obtenir el premi del públic a la Berlinale de 2008, és alhora un film simbòlic i realista, una metàfora sobre els murs que seguim aixecant entre els humans. Correctament realitzada, sòbria, sense maniqueismes ni cursileries, en una paraula eficaç en el maneig d'un ritme funcional i al mateix temps contemplatiu, la pel·lícula dirigeix la seva mirada amb igual afecte i sentit crític als dos bàndols: tant a la por que arriba a aixecar palissades fins a situacions ridícules de part israeliana, com als costums ancestrals dels palestins, al costat de la tragèdia de fons d’ambdues faccions.

Però, sens dubte, la força del film la suporta Hiam Abbass en el personatge de Salma, que omple de bellesa madura i serenitat altiva la pantalla. Ella encarna la vida en la seva identificació amb la naturalesa dels seus llimoners, enfront del formigó que creix i separa, com a símbol de la increïble paranoia. Amb trets d'humor, com el curs gravat que fa el sentinella des de la seva torre de guaita, o la irrupció amb metralletes dels soldats israelians enfront d'una dona del poble que rega o recull llimones, es tracta d'una obra que marca una certa i sana distància del problema.

Los limoneros transcorre, doncs, amb una senzillesa fluida, però capaç de captar l'espectador que s'identifica amb aquesta dona valenta i passa al mateix temps una bona estona, alhora que, sense sang ni escarafalls, troba intel·ligents punts de reflexió sobre un conflicte sobre el qual semblava que s'havia dit i filmat de tot. Com sempre, el millor i més gran brota d’allò més petit.

Pedro Miguel Lamet_cineparaleer.com