DOCTOR ZHIVAGO



Direcció_David Lean  País_EUA Any_1965 Durada_197 min Gènere_drama Intèrprets_Julie Christie, Omar Sharif, Alec Guinnes, Tom Courtenay, Geraldine Chaplin, Rod Steiger, Ralph Richardson, Rita Tushingham, Adrienne Corri Guió_Robert Bolt, basat en la novel·la de Boris Pasternak Producció_Carlo Ponti Fotografia_Freddie Young  Música_Maurice Jarre

Edat_+18

 

SINOPSI

Mentre realitza la seva habitual inspecció com a encarregat general d'un embassament soviètic, el comissari de policia Yevgraf Zhivago creu haver trobat la filla del seu germanastre Yuri i de Lara. A partir d'aquí, Zhivago rememora la història de Yuri i Lara. Yuri Zhivago es llicencia en medicina i contrau matrimoni amb Tonya, la filla de l'aristòcrata Aleksandr Groneko per a qui havia treballat. Malgrat obtenir una posició de privilegi en companyia de Tonya, Alexander no pot evitar sentir-se atret per Lara, una jove d'una bellesa excepcional. Lara acaba d'intentar suïcidar-se a causa del desgreuge al qual ha estat sotmesa. Konarovsky, l'amant de la seva mare Amelia, sastre de professió, sedueix Lara. Ella es venjarà quan dispari a Konarovsky. Desconcertada, Lara refà la seva vida al costat del poeta Pasha, que coneix en el curs d'una festa i amb el qual es compromet a l'altar.

cinearchivo.com

CRÍTICA

Hi ha grans pel·lícules que transcendeixen les seves pròpies intencions o característiques. Doctor Zhivago (1965) —de la mateixa manera que Lo que el viento se llevó (1939) o El Padrino (1972)— és una de les pel·lícules que ha passat a la posteritat i s’ha convertit en un mite cinematogràfic més enllà de les seves virtuts i els seus defectes. Narració basada en la novel·la homònima de caràcter autobiogràfic de l'escriptor rus Boris Pasternak (1890-1960), va ser adaptada al cinema pel dramaturg Robert Bolt, un dels grans guionistes que ha donat la història del cinema, que ja havia escrit el de Lawrence de Arabia per a Lean el 1962. […]

D'una extensa novel·la va sortir una pel·lícula llarga, plena d'escenes, esdeveniments i situacions —no sempre connexes, no sempre embastades— que acaben conformant un mosaic tant del seu romàntic protagonista, el poeta i metge que dóna títol a la pel·lícula, com sobretot d'una època convulsa i tempestuosa: els moments previs i posteriors a la Revolució Bolxevic de 1917 i l'efecte que té sobre la soferta població. […]

Dissenyada com a gran superproducció —l'èxit més perdurable del productor italià Carlo Ponti (1912-2007) i el segon més rendible de la productora Metro en tota la seva història—, no obstant això, va molt més enllà de quedar-se en el mer entreteniment espectacular, gràcies a la sàvia combinació d'un guió excel·lent, una direcció experta, una qualitat de producció extraordinària i un repartiment molt ben elegit. Però si per alguna cosa és conegut David Lean és per les superproduccions que va dirigir amb mestria: títols mítics com El puente sobre el Río Kwai (1957), Lawrence de Arabia i Doctor Zhivago han passat a la història del cinema per dret propi unint qualitat fílmica amb comercialitat. Envoltat d'un equip tècnic de primer nivell (el director de fotografia Freddie Young, el compositor Maurice Jarre i el guionista Robert Bolt, entre d'altres) i amb una preproducció molt elaborada, Lean va demostrar el seu innat talent (encara que per primera vegada en la seva carrera va veure com se l’acusava d'academicista, o de donar el beneplàcit al to anticomunista de la novel·la) seguint una evolució natural que, no obstant això, es va veure truncada pel fracàs crític de La hija de Ryan, que va fer que estigués catorze anys sense tornar a dirigir, fins al seu bonic testament cinematogràfic, Pasaje a la India, per a molts la seva millor pel·lícula.

David Lean […] no és gaire respectuós amb l'original literari del qual parteix, la novel·la de Boris Pasternak. Doctor Zhivago narra la història d'un home enfrontat a terribles dualismes en la seva vida: el seu amor per la medicina i la poesia i el seu amor per la seva dona, Tonya […], i per la jove Lara […]. Amb el rerefons de la revolució russa, Lean aconsegueix que la poesia esdevingui metàfora de la llibertat individual i de pensament, una crítica al règim bolxevic com a distanciador emocional. Lean filtra, des d'una essència èpica, una mirada íntima a l'univers sentimental.

El doctor Zhivago del film (acompanyat per les òbvies limitacions del seu intèrpret, Omar Sharif) apareix com un personatge desdibuixat o, pel cap alt, com un d'aquests caràcters de voluntat feble tan freqüents en les obres de ficció del segle passat. Per descomptat, no s'entreveuen en ell els trets fascinants del poeta genial que sembla, ni cap qualitat que desmenteixi un tarannà anodí. […] La seva interpretació està molt controlada pel director, que no li va deixar cap tipus de llibertat per interpretar el seu personatge, ja que la visió que Lean volia donar a Zhivago era la d'un observador de la trista realitat del seu país, així ens identificaríem amb ell d'immediat i viuríem la pel·lícula des del seu punt de vista a través dels seus sentiments enfrontats per estimar dues dones alhora i l'amor al seu país que no és correspost d'igual manera per aquest.

No obstant això, el personatge de Lara no es veurà tan constret com el de Yuri, i la seva definició sí que té les capacitats i el diàleg de Julie Christie. La Lara de la qual ens parla la història de Zhivago no pot ser cap altra que la dels poemes d'aquest; vull dir que tant Julie Christie com David Lean construeixen un personatge mític enmig d'un drama històric, travessant dos punts de vista: el seu propi i el de Yuri. Així fan que el seu suposat creador —Zhivago— ocupi un segon pla en el que se'ns està explicant.

Quant a la pel·lícula en si, el que més crida l'atenció és la manera de plasmar en la pantalla les diferents situacions, diferenciant clarament la primera i la segona part de la pel·lícula. […] Lean intenta tractar la primera part de la pel·lícula, en què Zhivago i Lara encara no es coneixen, més des de la distància col·locant la càmera com una mera observadora, tractant íntimament només les escenes entre Zhivago i Lara, així concentra en la història de tots dos tota la força dramàtica de la pel·lícula, és a dir, sacrifica part de força dramàtica a la primera part per obtenir un major efecte dramàtic entre Lara i Zhivago a la segona part de la pel·lícula. […]

Frederic Soldevila_cinearchivo.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com