SINOPSI

El patio de mi cárcel és una història de dones. Dones preses, excloses. És la història d’Isa, una atracadora, àcida i generosa, incapaç d'adaptar-se a la vida fora de la presó. I del seu grup d'amigues: Dolores, una gitana rossa que ha matat el marit; Rosa, una fràgil i tendra prostituta; Ajo, una noia enamorada de Pilar que viurà el seu amor fins al límit del suportable; Luisa, una càndida colombiana sorpresa per un entorn que no comprèn… L'arribada de Mar, una funcionària de presons que no s'adapta a les normes de la institució, suposarà per a aquestes dones l'inici d'un vol cap a la llibertat. Amb l'ajuda d’Adela, la directora de la presó, crearan Módulo 4, el grup de teatre que les omplirà de força per encarar l’adversitat amb la qual van arribar al món.

labutaca.net

NOTES DE LA DIRECTORA*

El Patio…, com anomenàvem la pel·lícula tots els que hi hem participat, ja està llesta perquè l'espectador en gaudeixi. Ha estat un procés de gairebé dos anys des de l'inici, quan vaig decidir explicar aquesta història inspirada en les preses que van formar el grup de teatre Yeses.

El rodatge de la pel·lícula m'ha permès viure una experiència estupenda i, a la vegada, bastant complexa. Perquè la posada en escena amb tants personatges, el seguiment de les seves vides en situacions complicades des del punt de vista emocional i físic, el muntatge de les obres teatrals…, és una tasca difícil per a una primera pel·lícula.

Però des del primer moment es va crear una gran sintonia entre tot l'equip: Esther García i Nico Tapia portant la producció; l'ajudant de direcció David Pareja; el director de fotografia Joaquín Manchado; maquillatge i perruqueria per Karmele Soler i Paco Rodríguez; els directors d'art Soledad Seseña i Jaime Anduiza; Tatiana Hernández amb el vestuari; Alejandro Lázaro en el muntatge; Pelayo Gutiérrez en el muntatge de so… Meravellosos professionals. Tots han donat el millor d’ells mateixos i m'han protegit perquè estigués tranquil·la. I tenir un equip tècnic i artístic entregat i divertit ha fet que el rodatge fluís i poguéssim gaudir treballant.

Les actrius de seguida van fer pinya donant-se suport mútuament en la creació dels personatges. Moltes d'elles anaven tot el dia amb el seu personatge a sobre. Tant que a vegades havies de donar-los un cop d’atenció perquè baixessin una mica al món real. Però les entenia perfectament, perquè eren personatges molt allunyats del seu entorn habitual. Calia que estiguessin molt concentrades per no perdre el to, l'accent, la cadència del seu personatge... Una les coses que més m'enorgulleix en aquesta pel·lícula és precisament el treball de les meves actrius. Verónica Echegui, Isa, la commovedora protagonista, ha fet un treball excel·lent, precís, ple de matisos i dotat d'una tendresa que enriqueix el personatge més enllà del que hauria imaginat. El seu viatge emocional, la seva solidesa a l'hora de crear, la seva absoluta disciplina en la feina, ha servit per potenciar l’Isa de ficció i perquè jo caigui rendida d'entusiasme per una actriu amb un futur enlluernador. Candela Peña, actriu sorprenent, que s'implica en l'elaboració del seu personatge fins al final. Excel·lent companya que facilita el rodatge amb el seu bon humor i la seva gran experiència. Ana Wagener, una actriu que jo admiro molt, la seva recreació de la gitana Dolores és sorprenent en la precisió i plena d'encant en el resultat, no fa més que afirmar el que sempre s'ha dit sobre ella, però que no havia tingut ocasió de demostrar amb tota la seva esplendor. Violeta Pérez i la seva entranyable Rosa, una prostituta tendra i desemparada que Violeta ha omplert d'humanitat i veritat… I una llarga llista d'actrius estupendes que encarnen els personatges d'aquesta història: Blanca Portillo, Ledicia Sola, Tatiana Astengo, Blanca Apilánez, Natalia Mateo, Maria Pau Pigem, Patricia Reyes Spíndola, Nuria Mencía, Susi Sánchez, Adriana Ugarte… Per a totes elles només tinc paraules d'agraïment per la seva implicació, el seu entusiasme i el seu rigor a l'hora de dotar d'ànima els personatges d'aquesta història.

* La tarragonina Belén Macías debuta en el llargmetratge amb aquesta pel·lícula, coescrita per Arantxa Cuesta, després de dirigir els curts Mala espina (2000) i El puzle (2001), que han rebut més de 70 premis internacionals. El patio de mi cárcel, coproduïda per El Deseo –la companyia dels germans Almodóvar– i Warner Espanya, va arribar a les sales nacionals després de concursar a Sant Sebastià.

abcguionistas.com