SINOPSI

Roger Ferris és el millor agent de camp del qual disposa el Servei d'Intel·ligència dels Estats Units en llocs on una vida humana val tant com la informació que pot proporcionar-te. En diferents operacions que el porten arreu del món, la vida de Ferris depèn sovint de la veu que escolta a l'altra banda d'una línia de telèfon segura, el veterà de la CIA Ed Hoffman. Mentre dissenya estratègies des d'un portàtil en un barri residencial dels afores de la ciutat, Hoffman segueix la pista d'un líder terrorista emergent que ha organitzat una campanya de bombardejos, eludint la més sofisticada xarxa d'intel·ligència del món. Per treure a la llum el terrorista, Ferris haurà de penetrar en el seu tèrbol món, però com més s'acosti al seu objectiu, més conscient serà que la confiança és un bé perillós i alhora l'únic que pot treure’l viu d'allà.

CRÍTICA

És curiosa -i lamentable- l'eterna capacitat de l'ésser humà per exterminar els seus semblants. Milions d'anys d'evolució no han servit sinó perquè les maneres d'acabar amb els altres violentament s'hagin multiplicat en les seves formes i motivacions. I el terrorisme islamista, més des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, s'ha situat en el punt de mira internacional, en una nova i interminable batalla que es lliura, en gran mesura, a esquena de l'opinió pública. Una vegada més, Hollywood se centra en aquesta guerra bruta, esprement una temàtica que ja comença a resultar reiterativa per l'excés. A falta d'idees…

[…] Més preocupada per la forma que pel fons, la pel·lícula apareix com un thriller d'acció perfectament presentat, una baluerna artificiosa que en realitat oculta una història fluixa i vacil·lant, inversemblant pel seu desenvolupament i senzillament beneita en la seva resolució. Més enllà del duel interpretatiu entre un solvent DiCaprio i un fantàstic Crowe, el que podria haver estat una dramàtica -per tristament veraç i actual- faula sobre la podridura moral dels qui decideixen des dels despatxos de Washington sense atenir-se a les conseqüències sobre les vides de persones innocents, esdevé una senzilla història de trobades i distanciaments entre la dupla central, especialment quan apareix la dolça infermera Aisha (Golshifteh Farahani).

Pels seus èxits tècnics i visuals, així com per la seva empenta narrativa, sostinguda durant pràcticament tota la trama, resulta més que evident que no ens trobem davant d’una proposta fallida en l’aspecte formal; no obstant això, l'embolcall amb el qual s'ha guarnit l'arribada d'aquesta nova proposta del veterà director anticipava una obra molt més sòlida en continguts, una mica allunyada dels buits blockbusters als quals la indústria americana busca aferrar-se en aquests temps de dubtes amb vista a la taquilla. No ha estat així, ni de bon tros, de manera que tot deriva, en el fons, en el bàsic noi-coneix-noia que li fa plantejar-se la rectitud i validesa dels valors que defensa i enfrontar-se a l'oncle Sam, a la fi beneficiat d'una superproducció que eludeix les crítiques a l'actitud del poder a l'ombra ianqui excepte en alguns retalls imprecisos. Bo, bonic, caríssim, però buit més enllà d'un parell d'hores de diversió i crispetes en una sala equipada amb Dolby Surround eixordador. Potser tampoc cal demanar-li més.