BATALLA EN SEATTLE

Títol original_Battle in Seattle Direcció i guió_Stuart Townsend Països_EUA i Canadà Any_2007 Durada_98 min Gènere_drama Intèrprets_Charlize Theron (Ella), André Benjamin (Django), Jennifer Carpenter (Sam), Woody Harrelson (Dale), Martin Henderson (Jay), Ray Liotta (Jim Tobin), Connie Nielsen (Jean), Michelle Rodriguez (Lou), Channing Tatum (Johnson), Rade Serbedzija (Dr. Maric), Ivana Milicevic (Carla), Isaach de Bankole (Abassi) Producció_Stuart Townsend, Kirk Shaw, Maxime Rémillard i Mary Aloe Música_Robert Del Naja i Neil Davidge Fotografia_Barry Ackroyd
Estrena als EUA_
19/9/2008 Estrena a Espanya_3/10/2008

Edat_
+7

SINOPSI

Batalla en Seattle narra els cinc dies que van fer trontollar el món el 1999, quan desenes de milers de manifestants van prendre el carrer en protesta contra l'Organització Mundial del Comerç (OMC). El que va començar com una protesta antiglobalització tranquil·la, reivindicant el cessament de les conferències de l'OMC, es va convertir en un motí que finalment va obligar a proclamar l'estat d'excepció, fet que va desembocar en l'adopció d'una postura de combat contra el Departament de Policia de Seattle i la Guàrdia Nacional per part d'una massa de manifestants pacífics sense armes. Narrada a partir de fets verídics, Batalla en Seattle mostra els punts de vista d'un grup de persones que intencionadament o accidentalment van estar als carrers de Seattle durant aquells dies.

labutaca.net

CRÍTICA

Ens ha tocat viure en un món de bojos. Això ho sabem. El planeta s'esgota per culpa de la ferocitat d'aquells que controlen els nostres destins des dels despatxos de gegantins, freds i impersonals gratacels en descomunals urbs ultratecnològiques. Espanta saber que depenem d'un botó, de les boges ànsies de poder d'un grapat de persones disposades a qualsevol cosa per tal d'obtenir benefici econòmic o polític. Afortunadament, el cinema és una manera fantàstica d'acostar a un públic massiu aquesta inquietant realitat i l'aferrissada lluita d'aquells que lluiten per una mica més de justícia.

A finals de 1999, la reunió de l'Organització Mundial de Comerç als Estats Units va provocar protestes multitudinàries que van establir un precedent que ha acompanyat les trobades dels autoproclamats líders mundials cada vegada que s'han assegut a discutir sobre temes que ens afecten a tots. Les dimensions dels aixecaments dels moviments antiglobalització i antisistema van agafar per sorpresa autoritats, mitjans de comunicació, cossos de seguretat i fins i tot els mateixos integrants dels grups crítics, escindits entre els partidaris de la violència i els que es mostraven a favor de les marxes pacífiques. La Batalla en Seattle va canviar moltes coses, mentre que d’altres, avui dia, una dècada després, segueixen igual. El més notori del debut com a director, guionista i productor de l'irrellevant actor Stuart Townsend és el seu indubtable caràcter contestatari, plasmat des dels mateixos crèdits d'arrencada en els quals apallissa de manera immisericordiosa –certament, el que mereixen– els alts estaments internacionals contra els quals es dirigeix aquesta diatriba sense pal·liatius, almenys en el seu plantejament inicial. Els culpables estan clars, les víctimes també –part d'elles–, els actes d'uns quants provoquen conseqüències que afecten milions, i res com la textura freda i dura de l'aspecte documental per reflectir-ho.

No obstant això, malgrat que la història no està mancada d'interès i que el realitzador compta amb un repartiment d'allò més interessant –Martin Henderson, Michelle Rodriguez, André Benjamin, Ray Liotta, Woody Harrelson, Charlize Theron, Connie Nielsen o Rade Serbedzija, entre d'altres–, Townsend dubta massa a l'hora de mantenir un equilibri emocional prou sobri com perquè l'emotivitat no sobrepassi els límits d’allò creïble; així, redunda en clixés inversemblants, forçats fins i tot, que apel·len a la humanitat dels participants de la tragèdia però que s'ofega en el seu plantejament edulcorant, gairebé infantil. El pols no decau, és cert, i alguns dels rols presenten una fondària i riquesa realment commovedora –especialment el doctor Maric que compon Serbedzija, frustrant baixa col·lateral dels dos costats del conflicte–, encara que la sensació final és la d'haver assistit a un pamflet indecís entre valent i pacificador, insuficientment incendiari però notori per la seva posada en escena i per aquells passatges en els quals realment el missatge és prou eixordador com perquè ressoni al pati de butaques. Hauria pogut estar millor, sens dubte, però tot i ser un títol menor dins el corrent més modern del cinema protesta, ha de ser tinguda en compte i valorada sense embuts.

José Arce_labutaca.net

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: