SINOPSI

Després de trenta anys com a companys al departament de policia de Nova York, els condecorats detectius Turk i Rooster no estan preparats per jubilar-se. Abans que “pengin” les seves plaques són cridats per investigar l'assassinat d'un conegut proxeneta, que sembla estar lligat a un cas resolt per ells en el passat. Igual que en el crim de llavors, la víctima és un presumpte delinqüent i a l'escena del crim s'ha trobat un poema de quatre línies que justifica l'assassinat. Quan els crims comencen a succeir-se, es veu amb claredat que els detectius s'enfronten a un assassí l’objectiu del qual són aquells criminals que s'han escapolit per les esquerdes del sistema judicial. La seva missió, pel que sembla, és portar a terme el que la policia és incapaç de fer: acabar amb els culpables per sempre. La semblança entre els crims recents i el cas que els dos detectius van resoldre temps endarrere sembra un dubte preocupant: van ficar entre reixes la persona equivocada?

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

Asesinato justo fa història en el cinema. Aquesta és la primera vegada que els guanyadors de l'Oscar Robert De Niro (Toro salvaje) i Al Pacino (Esencia de mujer) comparteixen un temps prolongat a la pantalla. En aquest thriller policíac interpreten dos detectius del NYPD que han estat companys durant molt temps. La història està escrita per Russell Gewirtz, el primer guió produït del qual va ser Plan oculto (‘Inside Man’), pel·lícula que va captivar tant la crítica com el públic quan es va estrenar, l'any 2006. Des del començament de les seves carreres, fa més de 30 anys, aquestes dues icones del cinema només han coincidit en dues pel·lícules. En la seva primera pel·lícula, El Padrino parte 2, de Francis Ford Coppola, no van compartir cap seqüència junts a la pantalla. Quan el director Michael Mann els va elegir per al repartiment de la molt aclamada per la crítica Heat, fa gairebé 13 anys, interpretaven el paper d'adversaris i van estar junts en només dues escenes de les tres hores que dura la pel·lícula. El productor i director Jon Avnet és el responsable d'haver-los reunit. Avnet ha estat al capdavant de les aclamades Tomates verdes fritos, Íntimo y personal, El laberinto rojo, 88 minutos i l'apassionant minisèrie Uprising sobre el gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial, així com la minisèrie d'èxit Divorcio en Hollywood (‘The Starter Wife’). Sobre la seva contribució a la història de Hollywood, Avnet suggereix: “ha estat una casualitat”. El guionista Gerwirtz afirma: “Quan el guió va arribar a Jon Avnet i després a Bob De Niro, vaig saber que faríem la pel·lícula.” I afegeix: “Quan Al Pacino es va embarcar en el projecte, vaig saber que seria un esdeveniment.” Tot va ser molt ràpid des que Jon Avnet va llegir el guió de Russel Gewirtz. “Bryan Lourd, de CAA, considerava que el guió era adequat per a Bob de Niro” –explica el productor i director Jon Avnet. “Com sempre havia volgut treballar amb Bob, vaig llegir el guió i vaig estar d'acord que li esqueia el paper. Així que vaig anar a Nova York per conèixer-lo i allà vam fer una lectura del guió per veure si li semblava bé, i per veure si ens sentiríem de gust treballant junts. La lectura va anar molt bé.” El guionista Gewirtz recorda: “Jo era casualment a Nova York –coses del destí– i quan em vaig asseure a la taula i vaig sentir Bob llegir el meu diàleg amb Jon Avnet, vaig pensar que era un dels tipus més afortunats del món.”

”Va ser fantàstic escoltar Bob llegint el seu paper”, assegura Avnet. “De seguida em vaig sentir bé, Bob es va sentir bé, i llavors li vaig preguntar: Amb quin repartiment t'agradaria comptar? A qui t'agradaria tenir en el paper del teu company?” Avnet fa una pausa. “Ell va dir: ‘Al'”.

Com que Al Pacino va treballar a 88 minutos, una altra pel·lícula que havia dirigit Avnet, la trucada de telèfon era fàcil de fer. Al Pacino tria els seus projectes acuradament i sempre es pren un temps abans d'implicar-se en una pel·lícula. Aquesta vegada, no obstant això, va ser diferent.

Pacino revela: “Quan vaig llegir per primer cop el guió estava nerviós, perquè em venia molt de gust treballar amb Bob i Jon.” Després de llegir el guió de Gerwirtz, Pacino es va tranquil·litzar. “El guió era sorprenentment bo i no podia trobar cap raó per dir ‘no'.”

Sobre l'argument, el director Jon Avnet assegura: “És part d'una premissa interessant: tot comença pel personatge i el lloc. Entres en un món on les coses no són exactament el que semblen, on les regles semblen ser diferents, i la forma de narrar-ho és inusual. Tens aquests dos paios a Nova York que han estat a la policia durant molt temps. Són detectius, alguna cosa està passant i ells van a resoldre-la.” Avnet continua: “Russell ha escrit una fascinant pel·lícula de personatges. I amb gent com Bob i Al en aquests papers, els personatges es converteixen en veritables icones, el que Bob va aconseguir amb Jake La Motta a Toro Salvaje i Al amb el paper de Sonny en Tarde de perros.

De Niro promet: “És un thriller. En la història passen coses inesperades.” Pacino somriu maliciosament: “I no totes són bones.”

labutaca.net