EL TREN DE LAS 3:10
 |
|
SINOPSI Dan Evans és un veterà de l'exèrcit de La Unió que està a punt de perdre el seu ranxo a causa de les males collites. La fortuna li ofereix una oportunitat quan és capturat el cèlebre delinqüent Ben Wade, un violent i despietat atracador la banda del qual fa anys que assola la via fèrria de la Southern Pacific, assassinant qui es troba al davant. Però l'arrest de Wade no és sinó el primer pas, ja que haurà de ser escortat fins a la ciutat de Contention. Des d'allà, surt un tren amb un vagó cel·la que el portarà a Yuma per ser jutjat per un tribunal federal. Aquest viatge de tres dies es convertirà en un malson ja que darrere de l'aspecte encantador de Wade s'amaga un manipulador capaç de treure partit del menor indici de feblesa. labutaca.net |
|
CRÍTICA El 1992, el nord-americà Michael Sorkin coordinava “Variacions sobre un Parc Temàtic“, reflexió col·lectiva entorn de l'arquitectura lúdica que en aquelles dates començava a modificar la percepció del nostre entorn. Sorkin i els seus col·laboradors acabaven aventurant amb encert que el futur, el nostre present, no es caracteritzaria tant per la simple proliferació de nous espais, físics o virtuals, on eludir el pes de la realitat i orquestrar la cerimònia estupefaent del simulacre –parcs temàtics i d'atraccions, centres comercials, conjunts museístics, gimnasos, campus estudiantils i empresarials, turisme rural o d'aventura, creuers, macrodiscoteques de diversos ambients, Internet, jocs de rol, videojocs– com per l’extracció de les singularitats tangibles en excés dels espais preexistents, recreats amb urgència sobre el terreny d'acord amb les seves qualitats més pintoresques i reubicats al mapa amb una imatge de marca distintiva.El fenomen transcendeix, per descomptat, els paisatges arquitectònics i s'estén als socials i els íntims, els culturals i els mundans. No hi ha cap diferència entre el barri gai de moda, un perfil personal a Facebook, la ruta Cervantes, una convenció política o un accident aeri. El rellevant en tots els casos és l’encobriment de qualssevol propietats palpables per valors representatius. [...] En aquest context, és lògica la producció compulsiva de remakes cinematogràfics. Es tracta de recuperar –fins que s'aconsegueixi reformatar sense efectes secundaris el disc dur col·lectiu, i fins i tot la memòria reptiliana– títols que propiciïn la sensació d'un mínim continu històric, quimera necessària per evitar l'esfondrament immediat del teixit social. Però aquests títols han de ser sotmesos després a un rentat i centrifugació implacables perquè no desentonin en l'atmosfera programada del multicine. Avui, un western tan intens i precís com El tren de las 3:10 (3:10 to Yuma. Delmer Daves, 1957), tan ple de rugositats psicològiques i morals, podria provocar amb la seva exhibició al centre comercial on es programés un brutal Dawn of the Dead. Per això a un li sembla encertat l'encàrrec d'aquesta nova versió a dos creadors tan desinhibits com James Mangold, que ja havia exercit prèviament com a turista accidental en gèneres molt diferents, i Russell Crowe, que com Mangold i com la seva col·lega Naomi Watts (encara que de manera menys literal) també està conformant la seva carrera com a actor reinterpretant rols adscrits a tonalitats genèriques divergents. Un darrere de la càmera i l'altre com a protagonista absolut en el paper del facinerós Ben Wade, a qui el granger Dan Evans (Christian Bale) s'obstina contra vent i marea a portar davant la justícia, aporten empenta i carisma a El tren de las 3:10, com ha repetit fins a la sacietat el gros de la crítica encara que sigui considerant la necessitat virtut; ja que aquesta empenta i aquest carisma resultaven bàsics per optimitzar el sentit primordial de cavalcada per convencions escenogràfiques, moments arquetípics, conflictes clàssics i fins i tot diverses èpoques definitòries del western que ostenta aquest remake amb la cinta de Daves com a excusa. Buscar quelcom més, tràgic, profund, en les imatges d’El tren de las 3:10 faria somriure Ben Wade. Demiürg en tot moment de la ficció que transita, apòstol renegat de determinats regustos dramàtics, Wade atorga a la pel·lícula aquesta naturalesa contemporània de simulacre, de representació, que descrivíem al principi de la nostra crítica amb el seu do per esbossar sobre el paper els successos i individus que li surten a l’encontre: el fill del seu antagonista, William (Logan Lerman), no aprendrà a respectar el seu pare pels seus sacrificis durant la Guerra Civil o la seva tasca esforçada com a ramader, sinó per la seva metamorfosi a mans de Wade en il·lustració personificada de dime novel,(1) que legitima els somiejos del jove i la seva renúncia a una herència real de disgustos i fracàs. Diego Salgado_miradas.net (1) Antigament, dit als EUA d’una novel·la melodramàtica barata, habitualment publicada com a llibre de butxaca. |
|
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: