PARLA EL DIRECTOR
Assassina amb nines
Macarena va arribar al càsting amb una bossa plena de Barbies, dues pistoles i el guió après. Em vaig adonar que era la psicòpata que jo necessitava. Ens va recrear el món del personatge. Quan la veus, et debats entre si l'estimes, l'entens, t'espanta o t'aclapara.
Sobre la seva actriu
Macarena juga constantment a la complicitat amb l'espectador, fa servir totes les armes de la seducció. La veritat és que fa un paperot i provoca angoixa en l'espectador, malgrat estar davant una comèdia.
Fashion Victims
El personatge de Macarena és una noia influenciada per la cultura de tendències a la qual se li creuen els cables i comença a assassinar. Sap que mai arribarà a ser portada de revista i decideix matar tot el que considera de mal gust. També hi ha una història d'amor: s'enamora per error d'un noi en el qual creu veure la seva mitja taronja i l'equívoc es converteix en motor de la trama. Bárbara em permet ironitzar sobre la publicitat, la moda i la frivolitat contemporània en clau de comèdia de terror.
El cinema com a túrmix
Hi ha molts referents, però sempre he intentat que el còctel d'estils serveixi a una sola història. Hi ha elements de Terroríficamente muertos i Abierto hasta el amanecer, de produccions de Luc Besson com Taxi o Transporter... El muntatge pren com a referència Oliver Stone i hem treballat la imatge amb films com Sin City o Big Fish al capdavant. En algunes seqüències d'acció hi ha gestos de complicitat amb La casa de las dagas voladoras o Ichi the Killer. I la protagonista té quelcom de Lara Croft o de les heroïnes d’Ultraviolet o Resident Evil.
Generació Popcorn
Sóc un defensor del cinema espectacle. El cinema teenager m'ha fet gaudir i no vaig tenir inconvenients a dirigir dues comèdies del gènere (Slam i Fin de curso), malgrat debutar amb un documental sobre el final de la mineria a Múrcia: Portman, a la sombra de Roberto.
fotogramas.es
|