SINOPSI

Irena, una jove ucraïnesa amb un passat ple de violència i humiliacions, es trasllada a una ciutat italiana on aconsegueix feina com a empleada domèstica per a una família d'orfebres: els Adacher. Irena agafa estimació a la família, i sobretot a la nena, Thea, que té una malaltia neurològica molt peculiar. Tot i que Irena no és capaç de superar completament els horrors de la seva vida, segueix endavant gràcies al record d'un amor turmentat, melancòlic i perdut. A poc a poc va integrant-se en la família i guanyant la seva confiança. Però el passat no ha acabat de passar comptes amb ella. Els seus malsons es faran realitat amb la reaparició de Muffa, un antic proxeneta que porta amb ell nous horrors, violència i tragèdia.

labutaca.net

CRÍTICA

Després de l'enorme èxit mundial de Cinema Paradiso i Stanno tutti bene: Estamos todos bien, Giuseppe Tornatore va entrar en un pendent artístic que va incloure penosos films com Malena. Sense ser una obra mestra i, fins i tot amb diversos elements discutibles, La desconocida sorgeix com l'esperat retorn als primers plans d'un director important del cinema italià de les últimes dues dècades.

Guanyadora dels premis David di Donatello (màxima distinció de la cinematografia del seu país) a millor pel·lícula, direcció, actriu, música i fotografia, La desconocida transita per diversos gèneres (el thriller hitchcockià, el drama familiar, la denúncia sobre el tràfic de persones i el mercat negre de nadons) amb resultats diversos. Quan el film aposta tant pel suspens com per l'intimisme de les relacions humanes guanya en intensitat, tensió i interès. En canvi, quan intenta denunciar els abusos de la màfia a les joves prostitutes d'Europa de l'Est es torna massa barroer i obvi.

L'intricat i sòlid guió del mateix Tornatore va deconstruint la història i el present (hi ha diversos salts temporals) d’Irena (gran treball de Xenia Rappoport), una misteriosa jove en la trentena arribada d'Ucraïna que carrega amb uns quants traumes i secrets que faran cada vegada més fosca i pertorbadora la seva relació amb una típica família italiana de classe mitjana que la contracta com a empleada domèstica i mainadera de la seva única filla.

Si bé el cinema de Tornatore mai es va caracteritzar per la seva subtilesa, a La desconocida es destaca la construcció psicològica dels personatges (en especial de la protagonista) i la intel·ligència de la intriga, amb un bon treball en la dosificació de la informació i en el maneig del suspens.

Més enllà d'alguns excessos en la presentació explícita (a través d'uns quants flashbacks) de les vexacions a les quals va ser sotmesa Irena al seu país d'origen i d'una denúncia políticament correcta pròpia d'europeus amb sentiment de culpa, La desconocida resulta un sòlid exercici dins del thriller psicològic que recupera un director que molts ja consideràvem gairebé un fantasma. Tornatore, sembla que torna a tenir corda per a estona.