SINOPSI

Martha no ha pogut superar la mort del seu marit i tracta de trobar un significat a la seva vida. Les partides de cartes amb les seves amigues han perdut la seva alegria i es planteja realment què fer amb la seva vida. Preocupades per Martha, les seves tres amigues la convencen, malgrat els seus 80 anys, de fer realitat el seu somni de ser modista. És llavors quan decideix obrir una botiga de roba interior femenina, moderna i amb tocs eròtics. Aquest fet donarà un gir radical a la vida de totes les dones, submergides en l'ambient de províncies d'una comarca paradisíaca, però avorrida.
Hi ha rebombori al poble i els pilars d'aquesta comunitat conservadora tremolen amb la inesperada novetat... Molta gent no veu amb bons ulls els “escandalosos” canvis, que suscitaran reaccions inesperades.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

És la pel·lícula suïssa més taquillera dels últims vint-i-cinc anys. La seva primera exhibició televisiva va assolir el rècord d'un 58% d’audiència en prime time. El títol original del film s'ha convertit en una mena d'eufemisme nacional, orgullosament esgrimit per dones ja madures per expressar que encara tenen molt per viure (“sóc de les que floreixen tard”).

El productor Alfi Sinniger, de CATPICS, va guanyar l’Oscar de l'Acadèmia a la Millor Pel·lícula Estrangera el 1991 amb Viaje a la esperanza, de Xavier Koller. L'actriu principal, Stephanie Glaser, de 86 anys, va rebre un Lleopard Especial al Festival de Locarno 2006 en homenatge a la seva trajectòria.

NOTES DE LA DIRECTORA

La meva àvia va ser la meva gran font d'inspiració per desenvolupar el film. Encara avui dia, són incomptables les dones suïsses que dediquen devotament les seves vides al marit, acatant rígides normes socials, de manera que és fàcil imaginar-se què succeeix quan queden vídues, i de cop i volta, finalment, tenen tot aquest temps disponible per a elles mateixes. La pel·lícula conjectura què passa quan una d'aquestes dones, encara molt vital malgrat els seus anys, per fi s'atreveix a fer el que sempre ha volgut fer i no ha pogut, trencant tot tipus de convencions socials. Aquestes dones em recorden una flor anomenada herbstzeitlose que floreix als Alps al final de la tardor, contra tota lògica. El tema de Las chicas de la lencería és l'autodeterminació i el coratge d'assumir canvis, dues qüestions espinoses en la Suïssa actual, on predominen netament les tendències conservadores.