MAMMA MIA! LA PELÍCULA

Títol original_Mamma mia! The movie Direcció_Phyllida Lloyd País_EUA Any_2008 Durada_108 min
Gènere_
comèdia romàntica, musical Intèrprets_Meryl Streep (Donna), Pierce Brosnan (Sam), Colin Firth (Harry), Stellan Skarsgård (Bill), Julie Walters (Rosie), Dominic Cooper (Sky), Amanda Seyfried (Sophie), Christine Baranski (Tanya) Guió_Catherine Johnson Producció_Judy Craymer i Gary Goetzman Música_Benny Andersson i Björn Ulvaeus; basada en les cançons d’ABBA Fotografia_Haris Zambarloukos
Estrena als EUA_
18/7/2008 Estrena a Espanya_13/8/2008

Edat_TP

SINOPSI

Donna, una mare independent i soltera, propietària d'un petit hotel en una idíl·lica illa grega, està a punt de deixar que se'n vagi Sophie, la filla que ha criat ella sola. Donna ha convidat les seves dues millors amigues al casament de la seva filla: Rosie, una dona pràctica i lògica, i Tanya, rica i multidivorciada. Totes dues són exmembres de la seva antiga banda, Donna and the Dynamos. Per la seva part, Sophie també ha fet tres invitacions molt especials. Decidida a trobar un pare perquè la porti a l'altar, convida tres homes que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Durant les següents caòtiques i màgiques 24 hores, floriran nous amors i es revifaran vells idil·lis en una illa plena de possibilitats.

labutaca.net

CRÍTICA

Broadway és i seguirà sent un planter d'inspiració per a aquest Hollywood que sembla ferit de mort pel que fa a l’originalitat. Ho vam veure l'any passat amb Hairspray, l'adaptació en la pantalla gran del famós musical, i ho tornarem a veure l'any que ve amb Nine, l'ambiciós projecte que unirà en la pantalla dos ex de Tom Cruise: Nicole Kidman i Penélope Cruz. I si no n’hi hagués prou amb el que ofereix el carrer per excel·lència del teatre musical, sembla que els productors estan començant a mirar també cap al que es maquina en aquesta banda de l'oceà.

Mamma mia! és, no hi ha dubte, un dels musicals amb gust europeu més d'èxit de la història. Prenent com a base el repertori del grup suec ABBA, el llibret girava entorn de Donna, una mare soltera que està fent els preparatius per al casament de la seva filla Sophie. Però el que Donna no sap és que la seva filla sent inquietud per descobrir qui podria ser el seu pare, i, a aquest efecte, la futura núvia decideix invitar al seu casament els tres homes que més probabilitats tenen d'haver-la engendrat. Una història, en efecte, molt senzilla, gairebé fregant la beneiteria, i que, fins i tot sent millorable argumentalment, no deixa de funcionar com a acoblament de les cançons d'ABBA, que s'integren perfectament en la història, com si haguessin estat composades expressament per a ella.

Tothom sap que escollir un director primerenc per a un projecte important no necessàriament serà sinònim de fracàs (i exemples sobre això n'hi ha a parells). No obstant això, també és cert que el musical és un gènere particularment complicat, amb unes exigències bastant elevades a molts nivells, fins al punt que optar per un director novell és, com a mínim, una opció arriscada. I tot i que el 2002 la jugada va sortir bé amb Rob Marshall i la seva adaptació de Chicago, podríem afirmar que l'elecció de la directora Phyllida Lloyd per realitzar Mamma mia! La pel·lícula no ha estat del tot afortunada.

I és que si Marshall tenia a favor el seu treball previ com a coreògraf de musicals, sembla que la tasca anterior de Lloyd com a directora d'òperes no ha estat suficient aval a l'hora de traslladar a la pantalla el musical d'ABBA. Ja que fins i tot tractant-se en els dos casos d'espectacles musicals, la cadència de cadascun podríem dir que és diametralment oposada… i, lamentablement, això es nota. L'energia de la pel·lícula (que n’hi ha, i no poca) no prové tant de la càmera, tristament incapaç de treure tot el suc a un espectacle d'aquestes característiques, com d'altres elements més aliens al treball de la directora.

Abans que res, tenim les cançons d'ABBA, fantàsticament escollides, i, per descomptat, la complicitat d'un públic que aprecia la carrera del grup suec. Si a això afegim un disseny de producció que accentua el ja de per si idíl·lic caràcter de les localitzacions i un treball de càsting d'allò més encertat (atenció, sobretot, a Stellan Skarsgård i a aquesta autèntica robaplans que és Christine Baranski, a la fi l'única capaç de calibrar la mesura exacta d'histrionisme necessari per a cada escena), tenim una pel·lícula força lluny de resultar esplèndida, però sens dubte carregada de vitalitat i bones vibracions (potser una mica impostades en determinades seqüències, d'acord). Un film que, en definitiva, difícilment deixarà el públic amb mal gust de boca.

Javier Quevedo Puchal_labutaca.net

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com