CHE: EL ARGENTINO

Títol original_The Argentine Direcció_Steven Soderbergh Països_EUA, França i Espanya Any_2008 Durada_131 min Gènere_drama Intèrprets_Benicio del Toro (Che), Demián Bichir (Fidel Castro), Santiago Cabrera (Camilo Cienfuegos), Elvira Mínguez (Celia Sánchez), Julia Ormond, Jorge Perugorría (Joaquín), Edgar Ramírez (Ciro Redondo), Victor Rasuk (Rogelio Acevedo), Armando Riesco (Benigno), Catalina Sandino Moreno (Aleida Guevara), Rodrigo Santoro (Raúl Castro), Unax Ugalde (petit cowboy), Yul Vázquez (Alejandro Ramírez) Guió_Peter Buchman; inspirat en Pasajes de la guerra revolucionaria d’Ernesto "Che" Guevara Producció_Laura Bickford i Benicio del Toro Música_Alberto Iglesias Fotografia_Peter Andrews Estrena a Espanya_5/9/2008

Edat_+7

SINOPSI

El 1952, el general Fulgencio Batista va orquestrar un cop d'estat a Cuba, va prendre el control del govern del país i va suspendre les eleccions. La seva corrupta dictadura estava abonada per un exèrcit de 40.000 homes, però un jove advocat anomenat Fidel Castro va intentar incitar a la rebel·lió popular assaltant la caserna Moncada el 26 de juliol de 1953. L'atac no va tenir èxit i Castro va passar dos anys a la presó abans d'anar a l'exili a Mèxic. Mentrestant, un jove idealista argentí anomenat Ernesto Guevara s'havia involucrat en l'activitat política de Guatemala. El 1954, quan el govern legítim de Jacobo Álvarez va ser deposat per una operació militar organitzada per la CIA, Guevara va fugir a Mèxic. Un conegut de Guatemala el va posar en contacte amb un grup de revolucionaris cubans a l'exili. El 13 de juliol de 1955 va tenir lloc un esdeveniment silenciós però amb grans repercussions en la història de la Revolució Cubana. En un humil apartament de la ciutat de Mèxic, es van conèixer Ernesto Guevara i Fidel Castro, presentats per Raúl Castro, el germà petit de Fidel. Guevara es va allistar immediatament en una missió de guerrilla destinada a enderrocar el dictador cubà. Els cubans van motejar el jove rebel "Che", una coneguda expressió argentina. El 26 de novembre de 1956, Fidel Castro va navegar cap a Cuba amb vuitanta rebels, dels quals només van sobreviure dotze. Un d'ells era el Che, que s'havia unit al grup com a metge acompanyant. El Che es va familiaritzar ràpidament amb l'art de la guerra de guerrilles i va demostrar ser un combatent indispensable. Es va llançar de ple al conflicte i va rebre el suport dels seus camarades i del poble cubà. La pel·lícula acaba a les albors de l'Any Nou de 1959, amb el Che celebrant la victòria revolucionària a Santa Clara. Els rebels havien enderrocat Batista.

labutaca.net

CRÍTICA

[...] Steven Soderbergh, que va rodar l'exageradament aplaudida Traffic (2000) amb el mateix intèrpret, el porto-riqueny Benicio del Toro, construeix la primera part d'una biografia relativa sobre la personalitat ideològica i guerrillera d'un dels personatges més complexos i admirats/desacreditats de la segona meitat del segle XX: Che Guevara, l'Argentí. I al mateix temps, ens porta de la mà pels camins de la revolució cubana en aquesta primera etapa, la de la seva preparació, el desembarcament a les costes cubanes i la progressió militar fins a l'Havana. [...] Es tracta, doncs, de dues intencionalitats complementàries poques vegades remarcades en les anàlisis crítiques, fins al punt que Soderbergh identifica esperit revolucionari cubà amb l'esperit revolucionari del mateix Che [...].

Però arribats aquí, cal fer-nos una pregunta de fons: per què aquest film, l’objectiu del qual es percep des dels seus començaments, està realitzat com ho està? Perquè en realitat, en cap moment recorre a l'èmfasi exagerat de la personalitat del Che, que sempre repeteix que compleix ordres de Fidel, autèntic estrateg de la revolució. Tal com ha quedat pactat des de la cèlebre reunió a Mèxic, quan tots dos es coneixen i decideixen prendre Cuba, en la primera seqüència cromàtica de la pel·lícula. Fidel mana i el Che obeeix, si bé prendrà arriscades decisions sobre el terreny en funció d'una visió gairebé idíl·lica del fet revolucionari [...]. Amb una específica atenció pel món camperol, ja que el nostre argentí creia cegament en la força transformadora del proletariat, urbà o rural. Però mai s'emfatitza, si no és per repetir una i una altra vegada la seva limitació més acusada: uns atacs d'asma que són narrats amb una emocionant neutralitat. Res més. S'avança per la selva. Es lluita una vegada i una altra. Es recluten nous guerrillers. L'afecte femení amb prou feines s'accentua. Amics que es dirigeixen cap al seu objectiu per damunt de tota adversitat. Com tantes vegades en el cinema, sobretot el cinema de l'oest i el bèl·lic. Una tropa, una missió, uns esdeveniments. I l'asma, aquesta crida a la peremptorietat perfectament assumida per l'home nascut a l'Argentina i que pretenia estendre la Revolució Cubana a tot el continent sotmès als poderosos. Quelcom que Fidel mai va compartir en una visió molt més sensata de naturalesa de les coses. Llavors, ens preguntem de nou la raó de la forma de narrar, de fer cinema, de portar-nos (se suposa) fins a les entranyes d'aquest fascinant i mitificat home d'acció, que de nou emergeix en la nostra consciència.

La nostra resposta potser resultarà una mica atípica, però de moment no en descobrim cap altra més congruent amb el cinema de Soderbergh i amb la personalitat del mateix Benicio del Toro. Ni un ni l’altre desitgen convertir el nostre protagonista en un tipus mític; en absolut, sinó més aviat en un home que, sotmès a una dominant idealització de la vida, que veu reflectida en el projecte de Fidel Castro, es posa de ple en aquesta tasca amb el mateix entestament, gairebé entomològic, que un científic. Per aquesta raó, la narració és meticulosa fins a l'extrem, amb una profusió de plans generals i mitjans que integren els personatges de manera permanent en l'acció global: el viatge cap a l'Havana, perquè tot es redueix a aquesta finalitat dominant. Els homes gairebé són secundaris. Ja ho dèiem abans: es pretén demostrar la identificació entre un home/uns homes i el fet revolucionari, fabricat de paciència, de sacrifici, de solidaritat, de mort i d'esperança, i de tot això que solem anomenar vida. Aquí descobrim nosaltres aquesta objectivitat, gairebé documentalista, dels moments cromàtics. I és clar que els altres moments molt més intensos de les imatges en blanc i negre a les Nacions Unides, es produeixen com lectura intencional d'aquest camí implacable i tan monòton cap a la capital. En aquell cèlebre discurs, Che Guevara oferia al món i a nosaltres, actuals espectadors del film, la clau per interpretar una revolució, una transformació de la societat. Perquè com repeteix tantes vegades, no es tracta d'un mer cop d'estat. Es tracta de crear un home nou en la mateixa cara de l'home nord-americà envellit. Per a un somni i el seu desenvolupament, una forma gairebé plana de fer cinema. I prou. [...]

Norberto Alcover_cineparaleer.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com